Adroher Germans
L'any 1908, quatre germans que van veure en l'electricitat un negoci de futur van crear una empresa que, tot i les vicissituds, avui és una garantia i un referent per a tot el sector
El 8 d'agost del 1908, el diari La Lucha de Girona, publicava: «Els senyors Adroher s'han establert al primer pis de la casa número vint de la rambla de la Llibertat, un despatx de representació i venda de maquinària i material elèctric.» Amb el telèfon 212, el 1909, el negoci venia làmpades per 0,70 pessetes, i el 1913 el Diario de Gerona publicava: «L'establiment de material i maquinària elèctrica d'aquesta ciutat Adroher Germans ens participa que per facilitar l'inventari i el balanç anual tancarà el seu magatzem situat al carrer Jaume I els dies 30 i 31 de desembre. Per rebre els encàrrecs continuarà oberta l'oficina tècnica del carrer Ciutadans número 15.»
Nascuda com una aposta per la innovació feta per Josep, Ramon, Lluís i Martí Adroher Guytó, quatre germans amb els orígens a can Llach dels Àngels, una masia del segle XI que encara avui es pot visitar a Sant Martí Vell, Adroher Germans va saber llegir el futur convertint l'electricitat i els electrodomèstics en la base d'un negoci que ja el 1913 treballava per l'Ajuntament, ja que es va adjudicar el concurs d'un motor elèctric per a l'escorxador municipal, i traslladant la seu a un local molt més cèntric al carrer d'Abeuradors, número 5. El 15 de gener del 1915 ja estava obert, i des d'allà es va iniciar l'extensió definitiva d'una empresa que va créixer en la mesura que l'electricitat va anar ocupant espai en la vida quotidiana dels gironins. La companyia es va acabar de consolidar quan els responsables de l'empresa van decidir que vendrien vehicles de tracció mecànica.«La casa Adroher Germans d'aquesta capital [publicava el 19 de novembre del 1920, el Diario de Gerona] ens comunica que demà dissabte a les deu del matí i en el camp conegut com d'en Sopa farà proves un tractor agrícola amb motor Benz de 20-25 cavalls que acaba d'arribar d'Alemanya.» A més, oferien lloguer de cotxes, van obtenir la representació de marques conegudes com ara Chevrolet i van impulsar la radiotelefonia sense fils. El dissabte 3 de gener del 1925, i segons recollia la premsa del moment, els Adroher van convidar els amics, la premsa local i els corresponsals de Barcelona per presentar els aparells de ràdio TSH al seu domicili particular. La demostració feta per Josep, Ramon, Lluís i Martí Adroher va consistir a provar cinc tipus d'antenes interiors i exteriors, fetes amb cinta metàl·lica o amb el somier d'un llit on dormia un nen de quatre anys, i va assolir un èxit tan espectacular que al Diario de Gerona s'explicava que els assistents a la vetllada van poder escoltar música de ball «emesa per les estacions angleses amb claredat i intensitat». Quan es complia el primer quart del segle XX, Adroher Germans era una empresa consolidada que oferia els seus productes obrint botigues i magatzems de disseny. Fent una aposta clara per la modernitat, primer va encarregar a Rafael Masó, un arquitecte de moda que lluitava contra els convencionalismes, la botiga del carrer Mercaders i, més tard, la reforma i ampliació del garatge de la plaça Marquès de Camps.
La Guerra Civil va comportar grans desgràcies a la família Adroher. El 31 d'octubre del 1936, a Espinavessa, un dels germans, Ramon Adroher Guytó, va ser assassinat per la violència revolucionària; la seva mare, Carmen Guytó Barril, va morir el 2 d'abril del 1937, i ja fos per culpa de la retirada o de l'entrada de l'exèrcit franquista, el garatge de la plaça Marquès de Camps va ser cremat i les botigues, saquejades. Allò, però, no va aturar la dinàmica dels germans supervivents, que el maig de l'any 1939 ja s'anunciaven a El Pirineo com a casa especialitzada en reparacions de ràdio, amb seu a la Rambla, 34. Després de la destrucció total hi hagué una aposta per la resurrecció. En aquest sentit, Josep Adroher, actual gerent de l'empresa, explica: «Quan es va acabar la guerra, el meu avi i els meus oncles van decidir que, com que havien de començar de nou, no es dedicarien més als cotxes, que era la branca de la qual s'encarregava en Ramon, i tornarien a concentrar els esforços en l'electrònica i la venda d'electrodomèstics.» Va ser un encert i va suposar el rellançament d'una empresa que, tot i mantenir el local a la Rambla i el magatzem a la Gran Via, a meitat dels anys setanta va traslladar la seu al carrer de les Agudes, a tocar de Salt.
Tot i que era el germà petit de la nissaga, fins a la seva mort el 1986, amb 94 anys, Martí Adroher Guytó, casat en primeres núpcies amb Antònia Serrat Barceló i, després de quedar vidu, amb Maria Ben Piñama, va ser l'artífex del naixement, la consolidació i el renaixement d'una empresa que va continuar el camí a través dels seus dos fills, Xavier Adroher i Serrat i Josep Maria Adroher i Ben, que es van fer càrrec de la companyia i que, a part de mantenir els punts de venda de cara al públic, van establir les bases per a l'expansió territorial. Així, l'any 1993 van obrir una delegació a Blanes que es va ampliar el 2001 i es va consolidar sis anys després, quan l'empresa Adroher Germans es va establir a la capital de la Garrotxa i va aixecar una nova seu central a Girona, on va passar a ocupar un edifici emplaçat al polígon Mas Xirgu.
Avui, quan la tercera generació de la família, en Martí, en Josep i en Francesc Adroher Sullà, ha agafat el relleu, l'empresa no ha renunciat ni a les seves arrels gironines ni tampoc al tracte directe amb els clients. Així doncs, continua venent al detall tant a la primera planta de l'edifici central, on ha obert Espais, un nou concepte de botiga amb electrodomèstics de vuit marques seleccionades, com a Lluminària, la botiga que ocupa l'antic magatzem de la Gran Via i demostra la persistència de la marca a la ciutat.
Barreja de la tradició i la modernitat
Un dels trets diferenciadors d'Adroher Germans ha estat el tracte amb els clients, gràcies a la feina còmplice i constant de treballadors com ara Josep Maria Vicens, Emili Carmona i Andreu Balastegui, que al llarg de les dècades no tan sols van ser una garantia per a l'empresa, sinó un referent en el sector.
Més de cent anys després de la seva fundació, avui la companyia vol situar-se a l'avantguarda del món energètic i, a part de mantenir el negoci tradicional amb la venda de material elèctric en el món professional, la venda d'electrodomèstics i la secció d'il·luminació en el camp professional o per als clients privats, com a línies de futur ha apostat per l'aplicació de la domòtica a les llars, el nou àmbit de l'estalvi energètic, les energies renovables i la immòtica, o sigui, la incorporació a l'equipament d'edificis de sistemes de gestió tècnica automatitzada per reduir el consum d'energia. Les persones que avui visitin la seu central d'Adroher Germans es trobaran amb un espai funcional que amaga secrets. Per exemple, hi ha sensors de moviment i altres mecanismes que activen un sistema d'estalvi energètic, i també s'han desenvolupat nous sistemes que en el moment d'elaborar les comandes ajuden a garantir l'eficiència.
Avui els nous responsables mantenen ferma l'aposta per conservar el caràcter familiar d'una empresa en què es vol preservar la barreja entre la tradició i la modernitat. Però això no significa que renunciïn al futur; de fet, encara que es manté plena consciència que el seu àmbit d'actuació fonamentalment és local, es treballa per poder afrontar amb garanties les condicions marcades pel món globalitzat. En aquest sentit, cal destacar que Adroher Germans participa de manera activa en grups com per exemple Metelcat, Promosa i Idee en el sector elèctric, i Cedise en l'electrodomèstic.