Carnisseria Juandó
Aquesta empresa familiar, que avui té tres botigues i a part de carn ven plats preparats, vins formatges i olis, té com a màximes la comoditat, el bon servei i la bona qualitat
En Joan Aliu i Fornells és un home responsable. Està preocupat perquè tot i intentar ser un comerciant exemplar i escarrassar-se per oferir el millor producte als clients, en els darrers vint anys han desaparegut la majoria de les explotacions ramaderes, i si vol oferir carn fresca no té més remei que fer mans i mànigues per mantenir la qualitat que des del 1927 ha acompanyat les carnisseries Juandó. Joan Aliu explica que el negoci el van iniciar el seus oncles avis Josep i Emili Juandó i Planas, nascuts a Taialà, que cap al 1927 tenien dues parades al mercat, una botiga a la Rambla de la Llibertat i «uns anys abans de la guerra, quan el tio Milio es va casar amb Carmen Esparch, en Josep va comprar la botiga que actualment hi ha al carrer Nou». La constància i el bon treball els va donar la fama de tenir la millor carn de Girona, una equació que no era gaire complicada si tenim present que a l'escorxador municipal, que estava situat a l'avinguda Ramon Folch, allà on avui hi ha els jutjats, es matava cada dia, i Emili Juandó s'encarregava que les millors peces arribessin a una botiga equipada amb les neveres Frigidaire que funcionaven amb barres de gel i li permetien mantenir la qualitat i el servei. Tot i que la Guerra Civil espanyola va fer que els dos germans fossin mobilitzats al cos d'intendència i destinats a Figueres, la veritat és que les carnisseries van superar totes les dificultats derivades d'aquell període excepcional, i quan va arribar la postguerra i les cartilles de racionament, l'Emili va continuar comprant bestiar i el seu germà Josep va col·laborar amb l'escorxador de Can Turon, que es trobava al carrer de Barcelona, en la mateixa època –1940– que el nebot, Joan Aliu Juandó, va començar a treballar com a aprenent. L'entrada al negoci d'aquest nou membre fou determinant per a la nissaga, que a més de vendre carn de vedella, conill, pollastres o algun brau que es matava a la plaça de Santa Eugènia, va mantenir una línia ascendent fins que l'any 1958 Joan Aliu es va casar amb Lourdes Fornells i Olivé, una persona molt dotada que va donar un nou impuls a la botiga: «L'any 1962 –assegurava Aliu– el meu pare va obrir una sucursal a Tossa i si la botiga de Girona va funcionar com un rellotge va ser gràcies a la mare, que sabia fer relacions públiques». Finalment, quan Josep Juandó va vendre l'edifici del carrer Nou a Joan Aliu Juandó, el nou amo va refer l'habitatge i després de dos anys d'obres –la botiga es va traslladar provisionalment al carrer Migdia–, va presentar un establiment modernitzat en el qual ja hi havia un taulell frigorífic i s'hi mantenia la mateixa qualitat. L'any 1972 Joan Aliu i Fornells, que com els seus altres germans Josep i Joaquim havia estudiat al Collell, «els pares tenien molta feina i era la millor solució», es va posar darrere el taulell, i tot i que va voler compaginar els estudis amb la botiga, ben aviat va constatar que no ho podia fer seguir tot, i menys encara després d'haver-se casat, el 1981, amb Dolors Guifre i Hipòlit, que era dependenta de la casa.
Avui, Can Juandó, on es continuen elaborant artesanalment els productes de carnisseria i ha obert un obrador central al carrer Pere Compte, és una empresa amb continuïtat assegurada. D'una plantilla de setze persones, la filla gran, Sílvia Aliu Guifré, és un dels set membres de la família que hi treballa.
Cada carrer és un món per descobrir
Quan va exercir com a president del Gremi de Carnissers i Xarcuters de les Comarques Gironines, que era el temps de les vaques boges, Joan Aliu va fer una defensa entusiasta de la vedella de Girona: «Cada dia ens manifestem dins les nostres botigues; expliquem les virtuts de la carn de vedella. Defensem cada dia el nostre producte. Cal –va assegurar a la premsa– que s'uneixin ramaders, escorxadors, sales de desfer i carnissers per intentar recuperar la confiança de la gent». Ho deia ell, que mai l'havia perdut i sabia que la marca de la seva empresa era un segell de garantia per a milers de ciutadans. Tal com va recollir Ricard Josep i Llavalloll en l'escrit d'acomiadament del seu germà Quim, mort en un desgraciat accident de trànsit fa dos anys, «Treballar en un negoci familiar no és gens fàcil moltes vegades, però en Quim va trobar el seu lloc... Li agradava el contacte amb els clients i coneixia l'ofici, i per això es va convertir en un pilar de Can Juandó. Avui només és l'endemà... quan cal tornar a pujar la persiana de la carnisseria i fer persistir la tenacitat que ha demostrat tot l'equip humà de Can Juandó». Una tenacitat que els ha portat a fer una feina com cal però alhora reivindicar una ciutat més viva, amb una altra ànima, que descobreixi que cada carrer és un món i «per això els comerciants hem de fer el possible perquè el públic els pugi descobrir».