2010
Un Sant Jordi sota l'ombra allargada del Tribunal Constitucional
El Sant Jordi de l'any passat va estar dominat per l'ambient polític. Per la foscor que cobria l'habitual alegria de la diada en format d'ombra allargada i difícil de defugir del Tribunal Constitucional. El president José Montilla i l'aleshores cap de l'oposició (i president actual), Artur Mas, van encarrilar el mateix 23 d'abril un acord unitari al Parlament per mirar de forçar un canvi en l'actitud hostil cap a Catalunya del TC.
A la resta del món, Grècia demanava amb urgència un salvavides econòmic, pregava ajuts de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional per fer front al col·lapse provocat pel seu deute. A l'Iraq, hi va haver una cadena d'atacs d'Al-Qaida, com a venjança per la mort de dos dels seus líders, que van provocar 64 morts. Es va presentar una querella als Estat Units contra el papa, acusat d'haver ignorat un cas de pederàstia. I, tornant a l'àmbit més domèstic, Guardiola avisava que el Barça no es podia adormir en l'enfrontament contra el Xerez, que era el cuer (van guanyar 3 a 1). És a dir, tot estava com sempre.
Pel que fa a les vendes de llibres, que és el que més ens interessa en aquest suplement, Xavier Bosch i Jordi Puntí van arrasar amb els seus llibres, Se sabrà tot (premi Sant Jordi) i Maletes perdudes, respectivament. També va tenir bones vendes l'incombustible Ferran Torrent amb Bulevard dels Francesos i dos viatges, el d'un Gerard Piqué pre Waka waka (amb la biografia El viatge d'anada i tornada) i el del científic Eduard Punset (amb El viatge al poder de la ment).
Maletes Perdudes de Jordi Puntí
Jordi Puntí (Manlleu, 1967) és un mestre a treure rendiment del que escriu, cosa gens fàcil. Afegit a la faceta de crític literari i a alguns contes dispersos publicats en llibres col·lectius, va tenir una bona estrena amb dos reculls de contes: La pell de l'armadillo (1998) i Animals tristos (2002). Precisament, Ventura Pons va versionar cinematogràficament aquest segon recull de narracions el 2006.
I van passar els anys, fins a set, abans que els lectors poguessin llegir la seva primera novel·la: Maletes perdudes. L'obra, que va rebre premis com ara el Llibreter 2010 en la categoria de literatura catalana, el Joaquim Amat-Piniella, la Lletra d'Or i el Nacional de Literatura en caatlà, narra les peripècies d'una família ben peculiar formada per Christof, Christophe, Christopher i Cristòfol, germans i fills del mateix pare, Gabriel Delacruz, però de mares diferents i força antagòniques.
Quan es fa oficial la desaparició de Gabriel Delacruz també es destapa el secret que amaguen els seus viatges per tot Europa i els quatre germans es troben, partint des de Frankfurt, París, Londres i Barcelona. D'aquesta manera decideixen buscar respostes a les preguntes que els assetgen: per què duen tots quatre el mateix nom? Per què els va abandonar? I així van refent la biografia del pare de mica en mica: la infantesa (en un orfenat), l'afició als jocs de cartes i, naturalment, a fer trampes, i la professió de camioner de mudances que el permet moure's per tot Europa.
Puntí ens ofereix retalls de la grisor del franquisme del qual mira de fugir Gabriel, però també d'altres moments històricament clau, com el moviment hippy a Londres, el denominat flower power, i un altre esclat entre joves, el Maig del 68 a París. Amb el seu estil pulcre i mil·limètric habitual, Jordi Puntí ens empeny per una mena de progressió laberíntica de personatges, escenaris i sentiments. L'autor mateix va definir l'obra com una reivindicació, “una defensa de moviment, de vida nòmada, perquè l'arrelament està sobrevalorat”.
“Em plantejo l'obra com un camí imprevisible i canviant”
Què va representar aquesta novel·la en la seva carrera?
Era la meva primera novel·la, escrita durant gairebé set anys, i per tant ho vaig viure com la confluència de dues novel·les de Dickens: grans esperances en temps difícils. Era com posar a prova la meva capacitat pulmonar en una cursa de llarga distància.
Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?
No em plantejo l'obra com un tot, sinó com un camí imprevisible i canviant. En aquest camí, Maletes perdudes és una aposta per les ganes d'explicar històries, de fer córrer la imaginació i alhora de dominar-la amb l'estil.
La reconeix com la seva obra més reeixida?
Sí, ara per ara és la que m'agrada més.
TRIA DE REFERENTS
Xavier Bosch
Novel·la del periodista Xavier Bosch que va esdevenir un èxit de vendes esclatant, un dels premis Sant Jordi més venuts dels darrers anys. La trama descriu el joc d'intrigues i corrupció en què es veu atrapat Dani Santana, director novell del diari Crònica, que s'adonarà que la veritat està emmanillada i que fer un diari és un joc d'equilibris que va més enllà de la lògica del poder i de la política.
Teresa Colom
La poeta andorrana Teresa Colom (la Seu d'Urgell, 1973) s'ha convertit en una de les revelacions de la poesia oral. En els seus recitals podem trobar els paisatges metafísics que recrea, sovint amb una gran cruesa, i l'elegància d'una manera de dir diferent. Durant els darrers anys, Colom ha aconseguit fer-se un nom entre els autors que han recitat més al país i també en l'àmbit internacional.
Pretòria
Pep Blay
El periodista musical Pep Blay, autor de les biografies de Sopa de Cabra, Els Pets i Enrique Bunbury, de la novel·la Vampíria Sound i dels contes d'Eròtica Mix, va ampliar el seu repertori amb aquesta obra, en què mostra en format de novel·la negra les obscures trames del poder; com l'escàndol immobiliari amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet que va esquitxar càrrecs polítics.
Xocolata desfeta
Joan-Lluís Lluís
L'escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís es va inspirar en els Exercicis d'estil, de Raymond Queneau, per desfer la seva xocolata. Es tracta de les 123 variacions que ha fet d'un breu conte inicial. No només fa jocs lingüístics, també imita l'estil d'autors com ara Espriu i Pla o formats com el d'un Telenotícies. El que semblava un treball només apte per a erudits, va ser un èxit de vendes.