Reivindicació, mediàtics i no tan mediàtics

El potent novel·lista mallorquí Baltasar Porcel ens va sorprendre el 2001 amb la publicació de L'emperador o l'ull del vent, una obra sobre les decisions de la vida, ambientada en una desfeta durant les guerres napoleòniques i on els seus protagonistes, després de moltes vicissituds, tenen la desgràcia de ser empresonats a l'illa de Cabrera, on acabaran morint víctimes de les malalties i on es convertiran literalment en muntanyes de cadàvers. Un molt inspirat Baltasar Porcel va signar un de les seves obres més importants, comparable a Cavalls cap a la fosca i Les primaveres i les tardors, recuperant una sèrie d'anècdotes de la rendició dels francesos per motius que encara es desconeixen. El tractament, barrejant esdeveniments històrics i la ficció, té la força del millor Porcel, l'escriptor de raça que va crear una de les obres novel·lístiques més sòlides de la història de la nostra literatura.

Enfocat a partir de textos de Napoleó i d'Alexis de Tocqueville, la novel·la condensa alguns dels universos de Porcel, de la crueltat a la violència. Les referències són remarcables perquè el narrador d'Andratx va voler signar el seu Guerra i pau dins una obra que també devia molt al seu admirat Chateaubriand filtrat a través dels dibuixos de Goya de la invasió napoleònica i les seves conseqüències.

Després d'obtenir el millor premi Ramon Llull de la història, Baltasar Porcel seria guardonat amb prestigiosos guardons de la crítica com la Lletra d'Or, el de la Crítica Serra d'Or i el Nacional de Cultura. La traducció francesa obtindria el Méditerranée, que distingeix la millor novel·la estrangera publicada a França, i paral·lelament el Times Literary Supplement va dir que la novel·la era “capaç de provocar i desafiar els lectors tant com d'entretenir-los”.

L'efecte en el lector és el de trobar-se dins d'una de les grans novel·les que ha llegit a la seva vida. L'èpica es barreja amb la condició humana i la misèria de la supervivència és un clam contra la guerra, que es representa en la grandiositat de les descripcions i en el detall dels seus protagonistes. Porcel situa els personatges com a pobres criatures davant un destí incert. No cal dir que el llibre és una obra mestra.

Entre altres efemèrides, els nostàlgics recordarem l'any 2001 per la desaparició de George Harrison, l'espiritual guitarrista dels Beatles, que va morir de càncer als 58 anys. Uns mesos abans, el músic havia patit a la seva residència un atemptat d'un esquizofrènic, que li va clavar un grapat de punyalades. Els mateixos dies de desembre, la Plataforma per la Llengua convocava els nens per a la Festa del Cinema en Català, amb objectiu que l'adaptació cinematogràfica de Harry Potter parlés en català. Al parc de la Ciutadella es va construir un trencaclosques gegant, on Harry Potter parlava per primer cop en català. Les convocatòries van aconseguir, però, que l'edició catalana del llibre es vengués més. Les traduccions van ser un dels grans fenòmens de vendes d'aquells anys. Durant la diada de Sant Jordi, els escriptors catalans van haver de competir amb els presentadors televisius, trist fenomen que ha deslluït el 23 d'abril. No obstant això, Quim Monzó va ser el gran triomfador amb els contes d'El millor dels mon's. També van funcionar notablement bé amb el públic Ets la meva vida, ets la meva mort, de Maria de la Pau Janer o Sota la pols, de Jordi Coca, guanyador del premi Sant Jordi.

Mentrestant al nostre país arribava l'epidèmia de les vaques bogues, s'iniciaven les vagues dels emigrants sense papers a les parròquies més progressistes i obertes de Catalunya i es convocava una gran manifestació contra el pla hidrològic. Eren els anys d'Aznar i el preàmbul de les grans desgràcies. L'11 de setembre feia coincidir la derrota catalana amb l'atemptat de les Torres Bessones. Encara busquen Ossama bin Laden.