2000
Eficaç
Amb el nou mil·lenni va arribar L'últim llibre de Sergi Pàmies, un autor que van despuntar els anys vuitanta i que, com Quim Monzó i Empar Moliner, es resisteixen a l'embalum de la novel·la que fa tuf a literatura vuitcentista. Prefereix els relats, narracions curtes més pertinents en una època, la postmodernitat, que posa el fragment com a l'única via per explicar, o si més no esbossar, algun aspecte d'una realitat, ella també fragmentària i irrisòria. Pàmies és com el flaneur de Walter Benjamin, l'home que fa tombs pel laberint de l'absurditat humana. Però, al tanto!, no pretén assolir cims metafísics i transcendentals. Lluny d'això es tracta de revelar amb un somriure sorneguer als llavis (l'humor ens salva) les absurditats d'aquesta espècie que, com apuntava el títol del seu darrer recull, La bicicleta estàtica, pedaleja per no arribar enlloc. Pàmies sempre cerca des de la ironia(però també la perplexitat) l'equilibri entre la tragèdia i la comèdia per enfocar escenes imprevistes de la vida quotidiana a partir de les quals pessiga temes universals com l'amor, la mort i la solitud.
Fill de l'escriptora Teresa Pàmies i el polític comunista Gregorio López Raimundo, Sergi Pàmies (París, 1960) va debutar amb T'hauria de caure la cara de vergonya (1986), que de seguida va cridar l'atenció de la crítica. Malgrat les seves reticències, també ha conreat la novel·la –La primera pedra (1990), L'instint (1993), Sentimental (1995)–, però prefereix la dedicació “artesanal” dels relats. Amb Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) va rebre diversos premis (Ciutat de Barcelona de narrativa, Lletra d'Or i el Setenil al millor llibre de relats).
Ah!, aquell any 2000 en què va sortir L'últim llibre de Sergi Pàmies el negre de Banyoles va tornar a l'Àfrica.
L'últim llibre de Sergi Pàmies de Sergi Pàmies
No era cap comiat literari sinó més aviat una boutade. Amb el títol L'últim llibre de Sergi Pàmies l'autor volia cridar l'atenció sobre la desaparició dels títols en general (n'hi ha tants que es perden en el maremàgnum de publicacions), al mateix temps que dessacralitzar la seva importància. Sigui com sigui, en aquell any 2000 Pàmies va presentar efectivament l'aleshores el seu darrer llibre, un recull de nou narracions algunes dels quals giren al voltant de la que ell anomena, seguint en això els nord-americans, “generació sandwich”, homes i dones de mitjana edat atrapats entre la cura dels fills, encara petits, i els pares, ja grans i sovint malalts. La mort, o més aviat, la por de la mort plana per damunt d'aquests personatges. A La bèstia. un caçador arriba a matar un altre caçador idèntic a ell mateix. A El preu, un altre es pregunta quin és el seu preu en el mercat de l'espècie humana (sens dubte, val més que el revisor que li demana el bitllet en el tren). A L'oceà pacífic, encara un altre creu que si escolta un CD en el seu super Audi4 provoca la mort del cantant en qüestió. El problema és quan no vol que això succeeixi: s'ha enamorat d'una clarinetista al metro de París i la vol seduir. Ara bé, prefereix evitar qualsevol emoció i posa el seu “poder” a prova.
Element fantàstic? Més aviat pura experimentació sobre el contrasentit de l'existència. Amb aquest joc literari, Pàmies cerca diferents capes de la realitat, algunes de les quals marcades pel misteri i el desconegut i acaba imprimint un gir inesperat que sempre desemboca en l'estupor. El tot realitzat amb una prosa eficaç i mesurada.
Un altre dels leitmotivs del llibre, i que es repeteix en altres dels seus volums, és la indagació per la creació literària mateixa. A Les dues cares de la moneda reflexiona sobre el procés creatiu i com fets externs a ell poden tenir una repercussió directa i insospitada. Realitat i ficció es barregen i es confonen posant de manifest la seva manca de definició.
“A partir d'aquest llibre faig servir l'autobiografia per fer ficció”
Què va representar aquesta obra en la seva carrera?
La continuïtat d'una manera de fer i la possibilitat d'arribar a més lectors.
Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?
Potser marca el principi d'una tendència a superar el prejudici de no parlar explícitament de mi. Fins aleshores feia servir la ficció per dissimular exercicis bastant autobiogràfics i a partir d'aquest llibre començo a invertir el mètode i faig servir l'autobiografia per fer ficció.
La reconeix com la seva obra més reeixida?
No, no la reconec d'aquesta manera. No tinc la capacitat de mesurar si els llibres són els més o menys reeixits. Procuro, sempre que treballo un llibre, fer el màxim perquè surti com l'havia imaginat.
TRIA DE REFERENTS
CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix
Matthew Tree
Aquest llibre de viatges és un dels més representatius de la croada que va engegar aquest escriptor londinenc per defensar la llengua i la identitat del país. En no ser un “nadiu que pateix una esquizofrènia identitària”, Tree aporta una mirada nova a la qüestió i planteja nous interrogants. Acaba de publicar Com explicar aquest país als estrangers.
Verbàlia
Màrius Serra
Narrador de llarg recorregut, Màrius Serra apareix a Verbàlia en la seva faceta d'autor apassionat per les paraules i el llenguatge: en definitiva, de verbívor empedreït, que ha destacat com a enigmista i autor de milers de jocs d'encreuats. La seva trajectòria ha complementat els dos llenguatges, literari i lingüístic, que sovint han trobat la intersecció en uns llibres per obrir la imaginació.
Sonets
Blai Bonet
L'escriptor de Santanyí, incomprès encara, va ser un dels grans mestres dels escriptors de l'eclosió dels anys setanta i vuitanta. Narrador poètic i poeta narratiu, va desenvolupar també llibres més formals, com els sonets inèdits, que es van aplegar en un volum tres anys després de la mort de l'escriptor. Els sonets de l'autor d'El mar i Cant espiritual són una autèntica delícia literària.
Feli, esthéticienne
Empar Moliner
El sentit de l'humor sense concessions d'Empar Moliner va obtenir el premi Pla amb la seva primera novel·la, un retrat grotesc ple de personatges passats de voltes. Totes les armes que ha desenvolupat en els contes, ironia, sarcasme i mala llet, també apareixen en aquesta divertida novel·la, que la va fer enfilar-se en les llistes de més venuts, espai habitual ja cada cop que publica un nou llibre.