1985
Rodona
Maria Barbal és d'aquelles autores que veu com una de les seves obres eclipsa la resta. Vint-i-cinc anys després de la seva publicació, Pedra de Tartera continua sent la seva novel·la més llegida (se n'han fet prop de 60 edicions i ha estat traduïda a deu llengües, entre les quals l'alemany, atès que a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 va ser de les autores més cobejades).
A principi d'aquest any i coincidint amb el seu vint-i-cinquè aniversari, Marc Rosich l'ha adaptada magistralment al teatre contribuint a difondre el que ja és tot un best seller de la literatura catalana. Pedra de Tartera va suposar, a més a més, el debut literari tardà de Barbal (tenia 36 anys) i de seguida va tenir molt bona acollida per part del públic i la crítica. Els premis es van anar encadenant un rere l'altre i va guanyar el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, el premi Crexells i el premi de Literatura de la Generalitat.
En un any en què va entrar en vigor la llei de despenalització parcial de l'avortament, Barbal escriu una novel·la de denúncia del masclisme inherent a la societat catalana del segle XX i accentuat en un entorn rural. Concretament va ambientar la història al seu Pallars natal, aportant una mirada nova al relat de la Guerra Civil espanyola, una mirada des de la perifèria que també han explotat autors com Emili Teixidor (Pa Negre) i Jaume Cabré (Les veus del Pamano). Un dels atots d'aquesta novel·la rural és la seva llengua, un pallarès de principi de segle que fa les delícies dels filòlegs. Així doncs Pedra de tartera és una obra rodona a la qual han seguit títols com ara Mel i metzines (1990) i Càmfora, un altre èxit de vendes a la seva sortida el 1992. L'últim que ha publicat és el llibre La pressa del temps (2010).
Pedra de tartera de Maria Barbal
En la filosofia oriental, ser un gra de sorra en una platja immensa és la màxima aspiració del monjo budista. A Occident, ser una pedra oblidada entre moltes altres en una tartera no és, ni de lluny, el millor dels destins possibles. Una pedra de tartera: així és com se sent Conxa, una dona que de ben joveneta només aprèn a servir i fer tothom content. A casa seva, a l'Ermita, sobren boques i amb 13 anys l'envien a ca'ls tiets a Pallarès. No és fins que coneix Jaume que “ascendeix a persona” (ell li ensenya que primer són les persones i després les coses i no a l'inrevés, com li havien inculcat des de sempre).
Els embarassos s'enllacen però la gran pressió que rep del seu entorn és aconseguir un hereu. El nen es fa home, i l'home “té força per a la terra, per al bestiar, per construir”. Conxa no ho veu gaire clar: en el fons, creu que qui tira endavant una casa és la dona, ella és el pilar de la llar, qui fa i desfà. Amb tot, vol tenir un nen perquè l'home és lliure. Finalment, al tercer embaràs, dóna a llum un baró, en Mateu. L'arribada de la Guerra Civil estronca la vida ja plena de mals presagis i angoixes de Conxa (Jaume, un idealista empedreït, s'ha allistat a Esquerra Republicana i ocupa el càrrec de jutge de pau del poble).
La vida gris, ara sota el franquisme i en l'ambient enrarit en un Pallarès ple d'odis, continua imparable i Conxa continua fent, com cada dia, l'escudella de carn d'olla, fins que s'adona del pas del temps: s'ha fet vella, ha d'abandonar el seu món i seguir el seu fill a Barcelona per viure en una trista porteria.
D'estil depurat i sobri, Pedra de Tartera assoleix moments de gran intensitat gràcies a aquest personatge podríem dir mínim, una dona a la qual el corrent arrossega com una pedra riu avall de la vida, colpida per la guerra i erosionada per un entorn hostil. Una dona de paraules senzilles, i tanmateix d'una gran sensibilitat. A través de la història d'aquest personatge local, inspirat en un familiar proper de Barbal, l'escriptora aconsegueix fer el salt a la història universal.
“Va suposar l'inici de la meva trajectòria literària”
Què va representar aquesta novel·la en la seva carrera quan va sortir?
Va representar el meu primer llibre publicat, vaig fer realitat un somni.
Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?
Ha estat la novel·la després de la qual vaig decidir dedicar-me a escriure; és, doncs, la força i l'inici de la meva trajectòria
literària.
La reconeix com la seva obra més reeixida i, si no, quina seria?
Crec que és la més coneguda i valorada entre els lectors de la meva narrativa.
TRIA DE REFERENTS
Al meu cap una llosa
Olga Xirinacs
L'escriptora anglesa Virginia Woolf habita en forma d'absència melangiosa aquesta novel·la de l'autora tarragonina Olga Xirinacs (1936), celebrada per la crítica com una de les seves obres més reeixides (va guanyar el Sant Jordi i el Crítica Serra d'Or). El títol fa referència a un vers del poeta anglès William Cou-per (“Amb l'herbei sobre el pit i al meu cap una llosa”).
Llibre d'absències
Miquel Martí i Pol
Amb aquest poemari, el poeta de Roda de Ter va situar-se entre els més venuts per Sant Jordi d'aquell any. Pertanyent a la quarta etapa de l'autor, Llibre d'absències evoca la mort de la primera muller del poeta, Dolors Freixas. Ho fa des de la perspectiva de la reafirmació de vida a través del dolor pel buit produït per la partida de la persona estimada, una afirmació que reprendrà a Els bells camins.
La torna de la torna
Carlota Tolosa
Va suposar un sotrac conèixer per primera vegada i de forma aprofundida qui havia estat aquell xicot que havien exe-cutat el 1974, Salvador Puig Antich. El llibre recull una investigació feta per nou estudiants de periodisme sota la direcció del periodista i professor Ramon Barnils. Va ser un dels volums més sol·licitats pel Sant Jordi del 1985 i el 2006 Empúries va fer-ne una reedició.
Enigma
Narcís Comadira
Després d'una primera etapa en què Comadira s'interroga per la situació crítica de l'home modern, en aquest poemari posterior a Àlbum de família (1980) ja ha enfilat una poesia abocada a mirar dins el seu món personal i en la poètica mateixa. Considerada una de les seves obres més transcendentals, Comadira es planteja el sentit darrer de l'home i quin paper hi juga l'art.