El convent de les dues rodes
Allà mateix on Antoni Gaudí havia tingut el seu oratori, ara hi ha el Museu de la Moto de Barcelona, que ha obert les portes amb una exposició sobre la història de la moto catalana
-
En primer terme, una de les cinc Villalbí que van ser fabricades a partir de l'any 1904. És l'única que queda. J.C. -
A la sala principal del Museu hi ha la JJ Cobas amb la que Àlex Crivillé va ser campió del món dels 125 cc. MUSEU DE LA MOTO. -
La Guzzi Hispania de l'any 1753. Portava un motor de 65 cc. J.C. -
Tres models de Rieju. En primer terme, el velomotor de l'any 1950 i rere seu el model Sport del 1958, de línies espectaculars. J.C. -
La Rovena de 250 cc. J.C. -
Dos models ben representatius de Derbi, la denominada bala vermella de competició i la popular 49, de principis dels anys 60. J.C.
A Catalunya hi ha hagut fins ara 196 marques diferents de motos, el nom i dades de les quals figuren en el recentment inaugurat Museu de la Moto de Barcelona. A molts també els pot sorprendre saber que, a més, hi ha hagut set fabricants de motors, 56 marques involucrades en la competició i que hi ha constància que en aquest país s'han realitzat 45 prototips i models singulars. Amb aquests antecedents, és més que lògic que aquest museu, situat en ple Barri Gòtic de Barcelona i dins un espai de l'antic convent de Sant Felip Neri –on Antoni Gaudí havia tingut el seu oratori– hagi obert les portes presentant una exposició temàtica dedicada a la història de la moto a Catalunya des del començament del segle passat fins als nostres dies. Es podrà visitar fins al maig del 2012 i la componen una setantena de models representatius de diferents marques –alguns dels quals són peces úniques, la majoria cedits per particulars i col·leccionistes– i una interessant documentació que fa que la visita pugui ser llarga, amena i molt didàctica.
Des del moment en què va sorgir la idea de crear aquest museu fins a veure'l fet realitat han passat un parell d'anys. Igual que el Museu de la Moto de Bassella –inaugurat el 2002 i reconegut com un dels millors d'Europa–, és fruit de la passió i el treball de tres generacions de la família Soler. Al seu dia, Mario va tenir l'encert de decidir-se a recuperar i reconstruir peces fonamentals i els seus fills, Estanis i Toni, van continuar la labor que ara és en mans d'Estanis i els seus fills, la Cristina i en Pau.
Ordre cronològic.
El recorregut de l'exposició segueix un ordre cronològic en el qual tenen el seu lloc els petits emprenedors de principis dels anys cinquanta (Ardilla, Taber, Aleu), fabricants que treballaven amb llicència italiana (Moto Guzzi Hispania i Ducati Mototrans) i marques emblemàtiques nascudes en aquella mateixa època com ara Ossa, Montesa, Bultaco, Sanglas, Derbi o Rieju, aquestes últimes amb un espai propi, on es mostren els models més emblemàtics amb què es feien una competència ferotge i de la qual sortien uns models excepcionals.
Totes van patir amb l'entrada en escena del Seat 600 i, a finals dels anys setanta, amb la irrupció de les motos japoneses al mercat estatal. En aquest cas, la resposta va arribar en forma de motos de muntanya, un camp en el qual la indústria motociclista catalana va tornar a brillar.
Reclam cultural dins un espai singular
Una exposició de motos dins un convent? Doncs sí, exactament això. El Museu de la Moto de Barcelona ocupa una superfície de 600 metres quadrats en una sola planta dins l'antic convent de Sant Felip Neri –al número 10 del carrer de la Palla– i esdevé una nova proposta dins l'oferta cultural de Barcelona, no només per als apassionats de les motos, sinó també oberta a un públic més generalista. L'espai d'exposició és inferior al del Museu de Bassella (d'uns 1.000 metres quadrats) i també és diferent la filosofia de funcionament. Allà s'hi pot admirar una esplèndida exposició de motos, la majoria propietat de la Fundació Privada del Museu de la Moto Mario Soler, i la reproducció exacta del taller on des del final de la Guerra Civil Mario Soler va passar hores i més hores restaurant-les. Tot plegat fa que el contingut del Museu de Bassella tingui una orientació més permanent. Al de Barcelona, en canvi, està previst que s'hi facin exposicions temporals de tipus temàtic i comptant amb material cedit per propietaris i col·leccionistes, conferències, taules rodones i altres activitats relaciones amb el món del motor.