Hotels, fondes i bars

En els anys de la jovenesa, recordo que hi havia quatre hotels a la nostra ciutat. Concretament, els hotels d'Italians i del Centre, al carrer dels Ciutadans, tots dos propietat dels germans italians Lasoli-Antonietti. L'altre era l'Hotel del Comerç, situat al carrer de l'Albareda, que era propietat dels senyors Ylla i Morè (aquest darrer era el pare del que va ser bon company de periodisme de Francesc Morè i Bardera) i, finalment, la Fonda de Sant Antoni (que més tard es va convertir en Hotel Peninsular), regentada per la família Nicolazzi, establerta al començament del carrer Nou. Caldrà fer una mica d'història d'aquests quatre hotels que, en aquells temps, tenien una gran importància ciutadana.

L'Hotel Italians era el millor de tots quant a la qualitat de les seves instal·lacions hoteleres. Tal com hem dit, estava situat al bell mig del carrer de Ciutadans. Tenia una entrada àmplia i luxosa, amb una escalinata de marbre fins al primer pis, on hi havia el gran menjador. Aquest Hotel després va estar a cura de la família Gimbernat i fa pocs anys va tancar les portes. Als baixos de l'Hotel hi havia, a més de les cotxeres, una fàbrica de gel que en els seus temps va tenir molta importància i la seva producció en barres de gel era molt sol·licitada per diversos establiments hotelers, els bars de la ciutat i rodalies. Els seus salons privats havien estat utilitzats pels principals partits polítics d'aquell temps (liberals, conservadors, la Lliga Regionalista i fins els carlins, com a centre electoral a les convocatòries d'eleccions generals. Recordo perfectament com els Srs. Cambó, Ventosa, Estelric, Duran i Ventosa, Vallès i Pujals, Bertran i Musitu, etc., eren clients habituals de l'Italians. També recordo que quan va venir a Girona el famós polític carlí en Joan Vàzquez de Mella, un dels parlamentaris més eloqüents, es va hostatjar a l'hotel. També direm que a les eleccions del 1931, els de la Lliga van establir-hi el quarter general de la seva campanya electoral. En resum, l'Italians va tenir l'època daurada pels volts dels anys vint, i més tard va tenir una gran davallada, que va determinar el tancament del negoci. L'Hotel del Centre, que encara existeix, és instal·lat en un edifici vell prop de la plaça del Vi, a cura de la família Camps, que al llarg dels anys han ofert una cuina casolana molt estimada per la seva clientela. També és un hotel instal·lat en el primer pis, i els baixos els aprofiten com a garatge. Quan l'Hotel del Comerç del carrer de l'Albareda va desaparèixer, fa una colla d'anys, els seus locals els va ocupar el Grup Gironí. Finalment, tot l'edifici va ser destruït per construir-hi un edifici comercial. En el seu temps, la seva cuina era molt estimada pels gurmets gironins, puix que el Sr. Morè era un gran cuiner, i el Sr. Ylla (que pesava prop de dos-cents quilos), era un simple soci capitalista.

Resta parlar de l'Hotel de Sant Antoni, que ha tingut una importància cabdal dins l'esdevenidor de la ciutat, ja que pels seus salons hi ha desfilat el millor del comerç gironí. Emplaçat al començament del carrer Nou, l'Hotel Sant Antoni tenia els menjadors al primer pis, el cafè restava als baixos i era molt concorregut, especialment els dissabtes al migdia, que es convertia en una veritable llotja comercial, on es tractava amb gra, aviram, ous, bestiar i tot el que constitueix la gran vida del mercat gironí tradicional. Dissabtes i diumenges, s'hi servien els anomenats “dinars de duro” que sempre van ser molt famosos i concorreguts. L'home fort de la casa va ser el senyor Joanet –d'origen italià– i més tard el seu fill Ramon. Avui és en mans del matrimoni Lara-Nicolazzi. Fa molts anys, va canviar el nom d'Hostal de Sant Antoni pel més flamant d'Hotel Peninsular, que avui encara conserva i té una clientela fixa, especialment de viatjants de comerç, tot i que actualment s'ha convertit en simple residència i ha tancat la cuina. Llàstima. Coses del temps. A més d'aquests quatre hotels, hi havia altres establiments més modestos però que també gaudien d'una clientela nombrosa. Recordem, entre d'altres, la Fonda Felgueres, al carrer de la Neu (avui desapareguda); la Fonda Perich, a la plaça Marquès de Camps, i la Fonda de Ca la Marieta a la plaça de Sant Agustí, que encara subsisteixen; la Fonda La Marina, de la plaça del Carril; la Fonda Barnet de la plaça del Molí i tantes d'altres que farien la llista inacabable. Es veu que la gent –com actualment– estimava la gastronomia.

A part de les Fondes i Hotels, també podríem parlar de les cases de menjars i dels restaurants, que en aquells temps tenien cura especialment de la cuina catalana a més dels plats casolans, ja que encara no havia arribat el bon tast de la cuina francesa. Va ser a partir de la guerra europea de l'any 1914 quan va començar l'admiració per la cuina dels nostres veïns, molts dels quals van arribar a l'Estat espanyol tot fugint de la invasió alemanya. Entre els restaurants acreditats, cal anomenar el Restaurant Norat (on avui hi ha l'agència Bigas, a la Rambla) el Restaurant Negre (on hi ha els Magatzems Escatllar); el Restaurant Barris, que primer va estar a la plaça del General Marvà i després es va establir a sota dels porxos de la Rambla i va tenir molt d'èxit per la seva cuina, molt acurada. Avui hi ha el Banc Atlàntic. Parlaríem del restaurant de l'Estació, que és on la família Argemir feia les delícies dels bons gurmets. També parlaríem de Ca la Marieta, a la plaça de Sant Agustí, així com també de ca l'Argadà i Can Met, a davant de l'Escorxador; així com de ca l'Andalet, al carrer de Sta. Clara, i tants d'altres, que són més o menys importants. Tampoc no podríem oblidar el Restaurant Perich, a la baixada del Pont de Pedra, que avui ja ha desaparegut. Un altre dia podríem parlar dels merenderos dels voltants de la ciutat, perquè també tenen la seva història i també és ben gironina –amb perdó d'en Met Cadiré–.