L'esperit del vi al Barri Vell

Quico Viader va obrir un establiment al cor del Barri Vell quan va veure que desprès de fer de guionista, d'actor, director i relacionar-se amb membres de la coneguda com l'escola de Barcelona, el millor que podia fer era tornar a Girona i recuperar una seva gran passió de la vida: convertir la gastronomia en vehicle cultural i de relació. Fins i tot en això va ser curós. Va triar un edifici situat al carrer general Fournás que havia servit de primer col·legi on s'havien instal·lat els frares maristes que havien arribat a Girona per fer classes de francès, i allà va donar vida al Cipresaia, un restaurant nascut de l'aposta per la cuina provençal i catalana, a què Viader va dedicar hores i il·lusió. Alguns productes que no trobava al mercat, com gerds o escalunyes, els plantava als seus horts de Bescanó. Va ser el motor que va ajudar a recuperar una zona oblidada que obria la Força i va ajudar a trencar la imatge de la Girona grisa que dominava l'entrada del call. El Cipresaia va funcionar com un amfitrió que convidava a la conversa i la bona taula, fins que al setembre del 2006, els seus locals els van ocupar el restaurant Divinum. Era el nom d'una marca de confiança amb què un anys abans havia obert un establiment al final de la Rambla i amb què ha transformat els vins, els formatges, el foie gras, o les tapes en una proposta d'identitat. Inicialment ho va fer sota la batuta de José de Sousa –desaparegut–, Enric Vergara, i Joan Murillo un magnífic sommelier que controlava l'extensa quantitat i qualitat de vins que s'amaguen a les bodegues. Tot i que va trencar la línia marcada per Viader, pel Divinum hi han passat esportistes, polítics i amants de la millor gastronomia. Presenta una oferta acurada i no ha dubtat a experimentar amb grans xefs com André Bonnaure, que va preparar tres plats de flors amb foie gras a l'edició de Temps de Flors del 2007.