L'entrada nord a Girona
Ja sigui sol, associat a una cadena com NH o formant part de la societat Sercotel, l'hotel Costabella ha demostrat al llarg de més de quatre dècades que els hotels petits també tenen el seu lloc
A mitjan dècada dels seixanta del segle passat, un empresari hoteler de Llafranc, Josep Costabella, va veure clares les possibilitats que oferia l'entrada nord a Girona per l'N-II. Eren anys d'efervescència turística i bona part dels europeus que venien al Mediterrani hi havien de passar obligatòriament. Era un lloc perfecte per situar-hi un hotel.
El projecte no va trigar gaire a madurar i a portar-se a terme, i a l'estiu de l'any 1967 es va inaugurar l'Hotel Costabella. Tant l'hotel com el restaurant es van consolidar ben aviat com un lloc de referència per als gironins, especialment per a banquets i celebracions.
A l'any 1983, després de la mort de Josep Costabella, la propietat va passar a mans de la vídua, Palmira Pardàs. Va continuar gestionat per la família fins a l'any 1989 quan varen arribar a un acord amb NH perquè la cadena hotelera gestionés l'establiment. Van reformar i ampliar l'hotel i, de 20 habitacions, va passar a tenir-ne 46 i van donar més importància a la part hotelera que a la de la restauració. L'hotel també va canviar de categoria i va pujar a tres estrelles.
A l'any 1990, NH va contractar com a directora Cristina Masferrer, que portava la direcció comercial de l'hotel Melià a Girona. “NH portava la gestió però la propietat continuava sent de la família Costabella” assenyala la Cristina. “Es van fer canvis radicals començant per la informatització de tota la gestió en una època en què encara no s'havia introduït internet”.
Aquesta relació va continuar fins al 1994, quan la filla del fundador, Roser Costabella, i el seu marit, Emili Gustens, van crear la societat Sercotel Hotels, societat que actualment comercialitza amb 190 hotels independents a tot l'Estat. Si els propietaris van prendre aquesta iniciativa, era evident que l'establiment n'havia de formar part. Van rescindir el contracte amb NH però van renovar la confiança amb la directora, que ara per ara encara en porta la gestió.
Tot i que no es mostra gaire optimista, pensa que els hotels petits tenen el seu lloc i més si se saben moure i adaptar-se a les circumstàncies. “Fa sis o set anys, a Girona, hi havia 12 hotels, i ara n'hi ha 32, contant tots els establiments que ofereixen allotjament. Ha estat un creixement fora mida que s'ha acabat de pagar amb la fugida de Ryanair de l'aeroport de Vilobí.”
El 1996 es va publicar a diversos mitjans la intenció d'un grup privat de reconvertir l'hotel en un centre sanitari privat, possibilitat que mai no va passar d'aquest estadi perquè ni tant sols van començar les negociacions. Cristina Masferrer recorda algunes anècdotes divertides d'aquests anys com la vegada que va trucar el capità general de Catalunya esverat perquè li havien arribat notícies que s'estava preparant alguna cosa a l'hotel. “Dormi tranquil”, va contestar la Cristina. Es tractava de la filmació d'una pel·lícula que havia omplert l'entrada d'actors disfressats de militar.
Les primeres estades dels equips de bàsquet importants també van ser divertides ja que va caldre afegir uns encaixos als llits per tal que els peus de Romay i altres col·legues no quedessin penjant. També recorda amb una certa nostàlgia les nits en què Joaquín Sabina es va allotjar a l'hotel. “Quan tornava del concert es tancava a la seva habitació i no parava de tocar i de compondre fins que l'altra gent ja s'havia llevat. Mai ningú no va protestar i ell sempre es va mostrar molt amable amb tothom, tant amb els clients com amb el personal.”
Vocació de pioners
Si alguna cosa ha destacat de l'hotel Costabella ha estat la seva capacitat d'innovació, d'avançar-se als altres establiments. Van ser el primer hotel de la ciutat de tenir piscina i el primer de disposar de sauna i banyera d'hidromassatge. Van fer el salt a les pantalles de televisió quan es va fer públic que eren el primer hotel de l'Estat espanyol de posar detalls femenins a les habitacions segons una tendència que s'imposava i que demostrava que cada vegada hi havia més dones que viatjaven soles.
Van ser un dels primer hotels de tenir habitacions per a fumadors i no fumadors, quan ningú no denunciava ningú per exhalar fum pel nas i la boca.
Quan Miguel Duran era president de l'ONCE es va signar un acord amb l'organització de cecs per tal d'oferir la carta en sistema Braille i altres detalls pensats per als invidents. Totes aquestes qüestions van donar notorietat a l'establiment i va tenir un amplia difusió en els mitjans de comunicació. “Sempre hem intentat fer coses pioneres per atraure clients i donar-nos a conèixer com un hotel viu i emprenedor.”
S'han esforçat a combinar la premsa generalista amb la més estrictament femenina. L'hotel accepta mascotes i s'han destinat algunes habitacions per a aquests casos. Normalment es tracta de gossos, però en una ocasió van aparèixer uns clients amb un cavall i també se'n van sortir.
Han potenciat les barbacoes de cap de setmana a la zona de la piscina, tant per als client com per a gent de fora, i ja hi introdueixen cuina ecogastronòmica, una cuina tradicional amb productes de proximitat que dóna un plus de qualitat.