Un model al servei de les persones i del compromís social

Temps de crisi, d'entrebancs per anar endavant, però també temps de fer aflorar el coratge per canviar el paradigma socioeconòmic, el que proposa l'empresa cooperativa, que reivindica fer de la persona i el compromís social l'element central de l'economia.

En l'actual context el fet cooperatiu català es mostra més viu que mai amb 5.225 empreses, entre cooperatives i societats laborals, donen feina a 44.915 persones, i tenen un impacte en el PIB del 3%, amb una producció anual que s'acosta als 7.000 milions d'euros. El 2012 ha esdevingut el tercer any consecutiu de creixement del cens de cooperatives, fins al punt que el mes d'octubre passat el cens arribava a les 126, un augment de l'11% sobre el total del 2011, un 30% més que el del 2008. En la taxa interanual, les cooperatives han arribat a augmentar un 2,2% el nombre de treballadors. Amb aquestes xifres, s'està superant el ritme de creació dels darrers cinc anys.

Forta vinculació. Són indicadors que reflecteixen que aquest model empresarial vol assumir la seva quota de responsabilitat com a vehicle per crear llocs de treball i ser font de servei a la globalitat de la ciutadania: a Catalunya, tenim 42.000 persones sòcies a les cooperatives de servei i al voltant d'un milió que es vinculen a cooperatives de consum. I no entendríem la nostra economia agrícola sense les cooperatives, que associen més de 100.000 persones.

El signe dels temps també ens informa que l'economia de la cooperació es conjumina perfectament amb fenòmens com les xarxes socials, en què la col·laboració entre tots els que les integren és el concepte principal.

Nou consumidor. Així mateix, d'uns anys ençà hom ha pogut comprovar que es forja un nou tipus de ciutadà consumidor, que exigeix a les empreses que li proveeixen béns i serveis que siguin capaces d'establir un vincle harmònic amb les persones i organitzacions que configuren el seu entorn. Els nous gestors, que els podem trobar al món cooperatiu, han entès perfectament el missatge, i ja saben que si es responsabilitzen de la solució de les problemàtiques socials que apareguin, la cooperativa en surt beneficiada, ja que es redueixen els costos, s'ofereix una bona imatge, els treballadors s'impliquen molt més en l'empresa i és molt més profitosa la relació amb els proveïdors.

Tots aquests actius, que fins ara eren intangibles, cada vegada són més mesurables. És clar que és més fàcil assolir aquestes fites des d'un model empresarial regit pel principi democràtic, i perfectament inserit a l'esdevenidor de l'entorn social i territorial.

Cal ser conscients de les transcendentals funcions socials que exerceix el cooperativisme en diversos àmbits. En el cooperativisme agrari, la cooperativa associa titulars d'explotacions agràries, ramaderes o forestals que, gràcies a l'aplec d'afanys al si de la cooperativa, poden adquirir amb facilitats de pagament la maquinària i assolir una comercialització dels productes del camp molt més àgil. No menys important és el fet que la cooperativa pot comprar la collita del pagès, molt sovint per endavant, cosa que permet el finançament del circulant. Algunes cooperatives agrícoles s'han desenvolupat fins a constituir seccions de crèdit que els permet tenir capacitat de maniobra en el finançament.

En el sector de l'habitatge, és molt valuós el punt de reequilibri de l'oferta que ofereixen les cooperatives, que es marquen com a objectiu servir als seus socis habitatges o edificacions complementàries, tot regulant-ne l'administració i el manteniment.

L'essència. Les cooperatives de treball, que com a mínim associen tres persones físiques que es proposen produir determinats productes o prestar serveis a terceres persones, són el cor del sector, amb un total de 3.042, disseminades arreu del territori.

No pot haver-hi millor eina per a la millora econòmica i tècnica de l'activitat professional que una cooperativa de servei, en què titulars d'explotacions industrials o de serveis, o professionals i creadors que exerceixen llur activitat per compte propi, tenen la possibilitat de comprar a un cost raonable subministraments necessaris per a la bona evolució del negoci.

En la redefinició de la tasca educativa hi han jugat un paper important, en els darrers anys, les cooperatives d'ensenyament, en una doble vessant: d'una banda, procuren l'organització d'activitats en qualsevol branca de la formació tècnica, artística, esportiva o d'altres, i de l'altra, donen suport a la docència amb la venda de material, la pràctica de l'esport o els serveis de cuina, entre d'altres. Congreguen tots els agents de l'educació: pares i mares, alumnes, personal docent i personal no docent.

Les noves rutes que d'uns anys ençà ha emprès l'actitud de compra de béns i serveis, amb el consum responsable, no es podria entendre sense l'oferta i la tasca pedagògica que han proporcionat les cooperatives de consum, que, alhora de lliurar béns i prestar serveis als seus socis, duen a terme una inestimable tasca de formació i informació, tot destacant la defensa que fan dels drets dels consumidors. El consumidor hauria pres consciència del comerç just o de l'existència, en el camp de l'alimentació, de l'oferta agroecològica, sense aquestes cooperatives?

El món cooperatiu s'obre a les noves tendències del segle XXI, i veiem com comencen a emergir empreses en tot el gran camp de la sostenibilitat, en sectors com el de les energies renovables, on sorgeixen iniciatives interessants en àmbits com l'energia fotovoltaica o l'estalvi energètic.

Així mateix, en el cooperativisme agrícola, el segell de producció agroecològica és una bandera cada vegada més visible al camp català.

També, en un altre camp que havia de ser un important jaciment d'iniciatives empresarials i creació de llocs de treball, el de serveis d'atenció a les persones, les cooperatives han assumit la responsabilitat d'arribar allà on no pot arribar el sector públic, i és un fenomen perfectament observable com proliferen al llarg del territori per oferir serveis en l'ampli ventall de la dependència.

Quan l'atur assoleix cotes desconegudes i inquietants, la via cooperativa ha estatel camí per tirar endavant de molts aturats que han decidit associar-se i bastir un nou futur en tota mena de camps professionals.

Perquè el cooperativisme pugui navegar, en un esdevenidor que es presenta molt incert, resten diversos reptes que cal escometre, com s'assenyala de forma insistent des del món cooperatiu. Des de les entitats representatives del sector de Catalunya, es demana a l'Administració pública una llei marc de cooperatives que afavoreixi la constitució de cooperatives, l'enfortiment de la seva gestió i l'accés a eines de finançament. En aquesta línia, el Govern va aprovar el passat 25 de novembre la memòria prèvia a l'inici de la tramitació de l'avantprojecte de llei de reforma de la llei de cooperatives amb els objectius de fomentar la creació i consolidació de cooperatives, reforçar-ne les vies de finançament, millorar-ne la gestió i assolir un major dimensionament del món cooperatiu mitjançant la cooperació empresarial. Paral·lelament s'ha modificat la normativa per adaptar les cooperatives a les Normes Internacionals de Comptabilitat i per reduir les càrregues administratives de les cooperatives i s'han creat i millorat els instruments financers amb suport públic destinats a l'economia social i cooperativa.

El sector cooperatiu, per mantenir-se viu i no caure en l'anquilosament, també té deures a fer en els pròxims anys, com ara repensar contínuament el negoci i adaptar-se a un mercat sempre mutant, sense perdre com a divisa de la gestió que cal tenir l'empresa prou capitalitzada i fer un ús prou intel·ligent de l'actiu, una estratègia imprescindible si hom desitja que l'empresa no tingui sotragades.

Aplegar esforços. Les aliances, en un país que sovint peca d'una certa al·lèrgia a compartir decisions, han de ser indefugibles en els anys a venir, si les cooperatives volen guanyar en diversificació i abastar els mercats internacionals. En l'estatut jurídic de la cooperativa, també cal reforçar la figura de la persona sòcia, amb contractes societaris i una participació estructurada. També pot tenir un paper important la figura del conseller independent als consells rectors.

Finalment, per enfortir-se, la cooperativa s'ha de preocupar d'arrelar-se a la comunitat, a través de xarxes de persones i entitats.