El que cal fer amb els diners de la taxa turística

Fa menys d'un mes, i sembla que hagi passat un any. L'afer de la taxa turística ha desaparegut del fet mediàtic: algun petit enrenou i una mica més de burocràcia per l'administració dels hotels, però –contra el que va passar a Mallorca amb la aplicació de la taxa– els hotelers catalans han estat assenyats i no s'hi han posat d'esquena. Determinats hotelers l'han incorporat provisionalment contra el seu marge, però d'aquí a un parell de mesos tot s'haurà normalitzat: els clients pagaran la seva contribució a la sostenibilitat del turisme per l'ús que fan del territori i del patrimoni; els hotelers la recolliran; i les administracions rebran aquests diners per utilitzar-los al servei del foment del turisme; ni més ni menys. Altres autonomies estudien implantar la taxa turística a casa seva i d'aquí a 12 mesos n'hi haurà unes quantes que s'afegiran a la mesura catalana. Per altra banda, ningú no ha deixat de venir per haver encarit un parell d'euros les habitacions, i fins i tot coneixem experiències que, un cop explicat el motiu de la taxa, els turistes se n'han alegrat.

Hauríem volgut que en comptes de ser Economia qui va prendre la iniciativa de posar en marxa la taxa turística, hagués estat Turisme. Què hi hauríem guanyat, si aquesta mesura s'hagués aplicat, per exemple el 2005 quan hi va haver un moviment seriós per fer-ho? Doncs hauríem avançat set anys en implantar mesures molt necessàries per revitalitzar el sector, per reduir la part obsoleta de la oferta i qui sap si hauríem evitat algunes malifetes que deterioren la costa i algunes poblacions turístiques de l'interior; en qualsevol cas, no l'hauríem hagut d'aplicar a corre-cuita i Catalunya ja disposaria d'uns 700 milions d'euros pel turisme que haurien reduït l'impacte de la crisi. Però l'exhauriment de les arques econòmiques de la Generalitat fa que ara s'hagin cercat fons de manera precipitada a través d'impostos pertot arreu. Economia en va prendre la iniciativa i cal estar atents per veure a quines partides turístiques dedica aquest recursos, com diu la normativa.

La qüestió principal és què farà la Generalitat i què faran els ajuntaments amb els diners que recaptaran de la taxa turística.

Durant el període de gestació de la taxa els municipis s'ho han mirat des de lluny, tot i que en són uns dels principals beneficiaris. És diner periòdic que els arribarà sense cap cost ni polític ni de desgast, exigint-lo, una bicoca. Ara bé, cal que Generalitat i ajuntaments sàpiguen que els hotelers i tot el sector de l'allotjament estaran amatents per saber en què invertiran aquests recursos que els arriben a través del nou impost. Val a dir que la quantitat rebuda per a cada ajuntament dependrà de la recaptació que s'hagi fet en el seu territori: malgrat això, no hem vist moviments per exigir el pagament de l'impost als apartaments turístics il·legals ni a la oferta capciosa d'allotjament de poc estrellatge. Veiem que els ajuntaments se senten més diligents per detectar petits moviments d'obres menors que no pas per verificar les transaccions dels que lloguen impunement els seus apartaments. L'aplicació de l'impost és un moment excel·lent per emprendre aquesta creuada per tal d'aconseguir que tots aquells que fan transaccions amb apartaments cotitzin el que han de pagar i que els que sempre ho fan no acabin sent qui carreguin damunt les seves esquenes el pes del nou impost.

El pitjor que podrien fer els ajuntaments quan arribin les primeres quantitats és aplicar-les a tapar forats de qualsevol mena, que n'hi ha molts. Cal que pensin seriosament en el foment del turisme i en la seva sostenibilitat. Per altra banda, tampoc cal que s'embranquin amb la construcció d'infraestructures que tenien previstes per a mitjan i llarg termini; tot tindrà el seu temps. Més aviat creiem que hi ha dues línies de treball. La primera, reflexionar sobre la estratègia turística per convertir els recursos en experiències diferenciades, i impulsar les estratègies de comercialització tant off com on-line. La segona, estrènyer relacions amb el sector per impulsar iniciatives de millora i d' innovació. Les dues trobarien un denominador comú refermant les institucions de partenariat que ja hi ha i utilitzant-ne d'altres, com ara les Taules de Turisme, per impulsar-les una mica més. Els hotelers i el sector en general han fet un esforç per aplicar l'impost de manera sensata i les administracions es veuen obligades a respondre adequadament a aquesta actitud cívica. Si aquest impost serveix per refermar les relacions entre el sector públic i entre el sector privat –encara massa allunyats en el turisme– haurà estat benvingut.