16. Dalmau de Cartellà

El 1422, Dalmau de Cartellà i Despou és escollit diputat eclesiàstic pel trienni 1422-1425. Era membre d'una de les nissagues més destacades de la petita noblesa gironina. Ingressà de ben jove en un monestir, molt probablement el de Santa Maria d'Amer, al govern del qual accedí en qualitat d'abat el 1403. S'hi està pocs anys, perquè el 1409 fou promogut al càrrec d'abat de Sant Cugat del Vallès. El seu pas per aquesta abadia encara fou més fugaç: el 1410 els monjos de Ripoll l'escullen abat de la seva comunitat benedictina. Hi arriba en un moment difícil, per les disputes del Cisma d'Occident i la independització d'una de les seves principals possessions, el priorat de Montserrat, que havia esdevingut abadia. De Cartellà intenta renunciar al càrrec, adduint motius de salut, però no deixen que ho faci. Concentra els seus esforços a confirmar els antics privilegis de Ripoll i aconsegueix imposar els seus drets jurisdiccionals sobre Olot i Ripoll. El principal problema que haurà d'afrontar, però, és la completa ruïna de l'edifici monàstic, provocada per un terratrèmol, el 1428. Les obres de reconstrucció les podrà afrontar perquè el sisme deixa al descobert un tresor amagat, troballa que fou atribuïda a un miracle de la Mare de Déu. Durant aquest trienni, la principal aportació de les Corts catalanes serà la promoció del comerç intern en relació amb els teixits i del marítim de llarga distància amb galeres mercants pròpies.