37. Juan Payo Coello

El 1488, el rei Ferran II anul·la el procediment electiu de la Diputació del General i nomena directament els diputats i oïdors, entre els quals hi ha el militar i eclesiàstic nascut a Zamora Juan Payo Coello, aleshores abat de Santa Maria de Poblet. El rei, amb aquestes designacions directes, havia violat les constitucions, els costums i els drets de Catalunya que havia promès respectar. No hi ha acord sobre les motivacions que van portar Ferran II a actuar d'aquesta manera. Per certs autors, el rei es va apoderar d'una manera anticonstitucional i contrària a les llibertats catalanes els llocs de govern de la institució per tal de subjectar-la a les seves posicions cesaristes i castellanitzadores. Per d'altres, en canvi, el monarca no feia altra cosa que tractar de posar fi a la immoralitat i la corrupció que s'havia instal·lat a la Diputació. Una acció que va tenir l'aquiescència, entre d'altres, del govern municipal de Barcelona, que estava enfrontat amb la Generalitat per l'impagament dels interessos dels diners avançats per particulars per al sosteniment de la guerra i que havia d'afrontar el govern de la ciutat atès que havia fet de mitjancer. Sigui com vulgui, Payo Coello va exercir un paper destacat en el redreçament de la institució. Responent a la voluntat monàrquica, va proposar no conferir cap ofici de la Diputació del General sense la consulta prèvia al rei i va suprimir tots els oïdors per tal d'agilitar la tramitació econòmica. Al final de la seva comissió de serveis, però, va defensar tornar al sistema electiu tradicional de nous diputats i oïdors. Ferran II no li va fer cas i va nomenar ell mateix els membres de la Generalitat per al següent trienni. No seria fins a les Corts de Barcelona del 1493 que definitivament s'aprovarà el sistema insaculador que va proposar el rei com a part de les reformes que duia a terme a les institucions públiques catalanes.