41. Alfons d'Aragó

El juliol del 1500 el bisbe de Tor­tosa, i a par­tir del 1513 arque­bisbe de Tar­ra­gona, Alfons d'Aragó, és triat per ocu­par el càrrec de dipu­tat eclesiàstic. Nas­cut a València, se li atri­bu­ei­xen llar­gues absències de la seva diòcesi i fins i tot se l'ha res­pon­sa­bi­lit­zat de la degra­dació de l'obra del tem­ple i de la vida reli­gi­osa del ter­ri­tori del bis­bat. Arri­barà a arque­bisbe de Tar­ra­gona gràcies a la inter­cessió del seu oncle Fer­ran el Catòlic. Dei­xant de banda la represa de la guerra amb França i la con­següent con­vo­catòria de Corts Gene­rals a Bar­ce­lona a prin­cipi del 1503, la prin­ci­pal pre­o­cu­pació dels dipu­tats i oïdors d'aquest tri­enni van ser els pro­ble­mes de juris­dicció amb la Inqui­sició. Els inqui­si­dors inter­fe­rien en cau­ses pro­fa­nes, exe­cu­ta­ven béns d'inno­cents que eren cre­di­tors d'heret­ges con­dem­nats i s'exce­dien en molts altres aspec­tes que els cata­lans van denun­ciar rei­te­ra­da­ment davant el rei. En el rere­fons de l'enfron­ta­ment amb els inqui­si­dors hi havia moti­va­ci­ons econòmiques: si les cau­ses no eren vis­tes a l'Audiència, la Dipu­tació del Gene­ral no tenia ingres­sos per fer front als cos­to­sos sala­ris de la pesant estruc­tura de la ins­ti­tució.

Durant aquesta època es va decla­rar una nova epidèmia de pesta a Cata­lu­nya, cosa que va por­tar la Dipu­tació a tras­lla­dar-se a Mont­blanc pri­mer; poste­ri­or­ment a Lleida, i final­ment a Vila­franca del Penedès. El 1502 es van repren­dre les ses­si­ons a Bar­ce­lona i els dipu­tats van dema­nar amb insistència que els dos dipu­tats que s'absen­ta­ven més freqüent­ment, el mateix Alfons d'Aragó –que es pre­su­mia que era a València– i el repre­sen­tant del braç mili­tar Joan de Mont­cada, fes­sin cap a les ses­si­ons, perquè sense ells no es podia gover­nar el país i calia exa­mi­nar els comp­tes del tri­enni ante­rior sense més dilació. A la Dipu­tació esta­ven inqui­ets, a més, per les notícies que arri­ba­ven de França i que indi­ca­ven que si no fos per la pesta les tro­pes fran­ce­ses ja hau­rien ocu­pat una part del ter­ri­tori català.