98. Andreu Pont

No hi ha gaire informació biogràfica d'Andreu Pont, abat d'Amer i de Roses, que va accedir al càrrec el juliol del 1647. Només se'n sap que va participar en la determinació que va conduir a l'expulsió dels monjos de Montserrat. L'inici del trienni bullia amb un contenciós amb Pèire de Marca –representant del rei de França a Catalunya–, que s'havia queixat davant el Consell de Cent que la Generalitat es resistia a admetre una llista que detallava els desafectes que no podien aspirar als càrrecs de diputats i oïdors. El problema de fons continuava sent la falta d'entesa amb els francesos, que no observaven la legalitat catalana (alguns autors defensen que perquè la desconeixien), i les dificultats que ocasionaven les tropes franceses estacionades en terres catalanes. L'administració francesa, a més, feia palesa la seva descortesia amb l'estament eclesiàstic, cosa que empitjorava la situació. Tot i que el rei Lluís XIV va donar la raó als catalans i va demanar als seus subordinats un millor comportament, la seva petició pràcticament no va fer efecte. Mentre s'enquistava el conflicte amb els francesos les tropes castellanes avançaven sobre el territori i el setembre del 1649 van aplegar tropes a Lleida per envair el Principat, prendre Cervera i reforçar Tarragona. L'actitud de les tropes felipistes en territori català no era gaire millor que la francesa.