101. Joan Jeroni Besora

El juliol de 1656 el canonge de la seu de Lleida i doctor en teologia Joan Jeroni Besora accedeix a la presidència. Va ser un notable bibliòfil i humanista català que va fer una estada a Roma, on va mantenir relació i posteriorment correspondència amb diversos estudiosos del seu temps. Quan va ser extret per al càrrec ja era un home d'edat avançada que sordejava i que sovint no es podia moure de la seva casa de Barcelona. Per aquesta raó, el diputat militar del trienni, Joan de Grimau i de Vilafranca, va assolir un protagonisme inusual en l'activitat i el cerimonial del consistori. Ara bé, quan va arribar a la presidència Besora tenia una dilatada trajectòria política de més de vint-i-cinc anys a la Diputació. Ja havia participat per primer cop el 1630 en la Junta de Braços, que va tractar els excessos dels soldats del rei al Principat. També va tenir un paper rellevant durant l'inici de la guerra dels Segadors i en alguns dels conflictes preliminars amb la monarquia.

La màxima preocupació de la Generalitat en el trienni 1656-59 continuava sent la guerra dels Segadors, que no s'havia acabat el 1652 amb la capitulació de Barcelona, ja que continuava ben viva a la meitat septentrional del país i, fins i tot, més enllà del Principat en l'escenari europeu. Mentre el rei demanava més esforços econòmics i noves lleves als diputats per posar fi a la guerra, aquests denunciaven els excessos de les tropes felipistes i de les franceses i convocaven un seguit de reunions polítiques que encenien els ànims del virrei. La signatura entre el rei espanyol i el francès del Tractat dels Pirineus acabarà el 1659 definitivament amb la guerra. Això no impedirà que el mateix Joan Jeroni Besora, havent finalitzat el seu mandat com a president, escrigui en nom de la Generalitat a Joan Josep d'Àustria i altres personatges rellevants per protestar per la cessió a França del Rosselló i de part de la Cerdanya. Un acord, però, pel qual ja no hi haurà marxa enrere en els anys següents.