113. Antoni de Planella i de Cruïlles

L'abat de Sant Pere de Besalú va dirigir la Generalitat durant dos períodes: el primer, el trienni 1692-1695 i, posteriorment, entre el 1701 i el 1704. Pel que fa a la primera època, continua l'enfrontament entre les tropes espanyoles i les franceses. El 1693 els francesos prenen Roses. La Generalitat disposa de pocs recursos econòmics per mobilitzar prou soldats per aturar l'exèrcit de Lluís XIV. La campanya del 1694 va ser un autèntic desastre: el juny d'aquell any es va rendir Girona. Les tropes franceses es van dedicar al pillatge i la població va canviar la castellanofòbia per la francofòbia. Els resultats militars van fer que la Diputació enviés un memorial de greuges al rei en què criticava durament la direcció militar de la campanya. Des del final del 1694 i durant el 1695 els catalans es defensen tots sols. El mateix president, així com els diputats dels altres braços, recorren el país per reclutar soldats; entre els paisans i els miquelets aconsegueixen reconquerir algunes places. Els francesos repliquen demolint fortificacions. Els espanyols finalment reuneixen una armada de 130 naus, però no intenten recuperar punts estratègics com ara Palamós, en mans franceses. Les relacions amb el virrei espanyol es deterioren. La sensació que té la població catalana és que des de Madrid no es feia res per defensar-los.

El juliol de 1701, Antoni de Planella torna a ser escollit president. El nou consistori inicia el mandat amb la perspectiva immediata de l'arribada del nou rei: Felip d'Anjou. L'octubre de 1701 el rei jura les Constitucions catalanes com a Felip IV de Catalunya-Aragó. Torna a ser un període de tensió entre el rei, ara un Borbó, i les Corts catalanes. El 1702 es prohibeix el comerç amb les potències aliades, que havien estat un dels motors del creixement econòmic de Catalunya de l'últim terç de segle. Això propicia l'aparició d'un partit austriacista a Catalunya. La burgesia dels negocis de Barcelona s'inclinarà ràpidament per aquesta causa que els enfronta al Borbó. Un any més tard, el 1703, s'inicia un procés contra Antoni de Planella, que és acusat d'un afer de corrupció. La investigació acaba amb la destitució del president.