1704-1705
117. Francesc de Valls i Freixa
Un president que mor per les bombes aliades en el setge de Barcelona
El maig del 1704 es va produir el desembarcament aliat, que encetà un llarg període de repressió a Catalunya. Al juliol, Francesc de Valls i Freixa va ser escollit president enmig d'aquesta onada repressiva que va afectar precisament molts eclesiàstics i institucions del país. L'estiu del 1705 es van donar les condicions per a una victòria austriacista, amb molts partidaris a Catalunya que s'havien revoltat contra l'autoritat borbònica, sobretot a l'entorn de la plana de Vic. El 24 d'agost un estol de naus, amb l'arxiduc Carles a bord, desembarcà a l'embocadura del Besòs. El 15 de setembre van començar els bombardejos sobre Barcelona, ciutat a la qual els aliats van posar setge. La nit del 16 van ploure sobre la Ciutat Comtal 300 bombes. Una d'aquestes va tocar de ple la Casa dels Diputats –o Palau de la Generalitat–, on hi havia el president. Francesc de Valls i Freixa, que havia estat cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon, moriria uns quants dies després, el 26 de setembre, a causa de la fatiga, segons els cronistes de l'època. Entre el 1704 i el 1707, amb motiu de la guerra, acabarien morint el diputat militar, el diputat reial i l'oïdor eclesiàstic.
En els anys posteriors a la mort de Francesc de Valls i Freixa i fins a la convocatòria de la renovació de càrrecs el 1707, la guerra va avançar. El virrei va capitular el 9 d'octubre del 1704 i l'arxiduc Carles entrà oficialment a la ciutat el 7 de novembre i jurà les Constitucions catalanes com a nou monarca. Entre el 1705 i el 1706 es van convocar unes Corts Generals, que es farien per primer cop al Palau de la Generalitat. Aquesta Cort consideraria nul·la la convocatòria del 1701. Carles III es va comprometre a reintegrar a Catalunya els comtats del Rosselló i la Cerdanya, i també va retornar el discutit control de les insaculacions a la Generalitat i al Consell de Cent, però es va reservar el dret a intervenir-hi si ho considerava necessari.
Les tropes borbòniques van posar setge a Barcelona, però van acabar retirant-se a França, cosa que propicià que Carles III contraataqués i s'entronitzés a Madrid com a rei de Castella. Duraria poc, les tropes felipistes el tornarien a fer marxar cap a Catalunya.