1713-1714
121. Josep de Vilamala
El darrer president de la Generalitat històrica que ha de presenciar com Felip V deroga la institució després de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre
La darrera extracció de la Generalitat històrica es va fer en una conjuntura adversa. El juliol del 1713 s'havien de renovar els representants de la Generalitat, però Barcelona estava bloquejada per les tropes borbòniques. Això dificultava de manera evident que els insaculats es poguessin desplaçar, a la qual cosa calia afegir els canvis de bàndol de molts, que es decantaven per l'opció felipista, vist com estaven les coses. L'extracció es va fer al pati dels Tarongers de la Generalitat. Tan bon punt van ser extrets, van renunciar al càrrec diversos diputats i oïdors, entre els quals el representant eclesiàstic Joan de Fluvià. Ignasi de Cruïlles, sagristà de la seu d'Urgell, va ser designat per substituir-lo, però també renuncià al càrrec. Finalment es va designar el sagristà de Sant Esteve de Banyoles, Josep de Vilamala.
LA GENERALITAT, extingida
Els nous diputats van valorar la possibilitat de fer una expedició militar pel territori per impulsar l'alçament de la població, després que el mariscal Guido von Starhemberg, seguint ordres de Viena, evacués les poblacions que ocupava per entregar-les a l'exèrcit borbònic. L'agost del 1713 entregaren la plaça d'Hostalric, la darrera que estava a les seves mans. L'operació de reclutament estava en marxa, però els oficials que la comandaven havien de fugir perseguits per les tropes castellanes. Els catalans, al seu torn, es dedicaren a fustigar les tropes que encerclaven Barcelona per alleugerir el setge sobre la capital. Aquesta expedició, però, va acabar malament. El diputat militar i el general que encapçalaven el petit exèrcit encarregat de revoltar la població decidiren embarcar amb els seus oficials cap a Barcelona, i abandonar així a la seva sort, a les platges del Maresme, els seus homes. Una part dels soldats es va rendir a l'enemic i altres van intentar tornar a casa. Entre els que optaren per marxar a la llar, hi havia Bac de Roda, que, denunciat per un veí als borbònics, va acabar penjat.
El 20 d'agost del 1713 la Generalitat envià un carta adreçada a tots els catalans en què es constata que més enllà d'una victòria militar el que volia Felip V d'Espanya (Felip IV d'Aragó) era extingir el nom i eliminar completament la nació. Els intents de rebre ajut d'Àustria van ser infructuosos; durant els sis primers mesos de setge van sol·licitar ajut per carta una mitjana de dos cops al mes, però es feren el desentès.
Durant els primers dies del 1714, a molts llocs de Catalunya es produïren alçaments contra les tropes borbòniques per la fiscalitat que imposaven. La revolta fou ofegada amb sang i diversos pobles, reduïts a cendres. Mentrestant a Barcelona, a poc a poc, el Consell de Cent anava exercint el seu predomini sobre la Diputació del General. Les reunions eren diàries, però els representants institucionals sabien que estaven abocats a la desaparició sense ajut exterior. El febrer del 1714 tornaren a fer una crida desesperada als antics aliats. El resultat fou negatiu. La Generalitat, a causa de la seva situació extremadament precària, va acabar cedint les funcions interinament a la ciutat de Barcelona, la qual cosa convertí el Consell de Cent en la màxima autoritat del país.
L'11 de setembre del 1714, Barcelona es va veure obligada a capitular, després de nou anys de guerra ininterrompuda, d'un setge de tretze mesos i d'haver rebut l'impacte de prop de 30.000 bombes –que representen una proporció de gairebé una per cada habitant de la ciutat–. Milers de catalans havien mort en la seva defensa. La caiguda de Barcelona comportà que tres dies després fossin suprimits el Consell de Cent i la Generalitat de Catalunya, a instàncies de José Patiño (president de la Junta Superior de Justícia y de Gobierno) per ordre del mariscal duc de Berwick, en representació de Felip V. Es nomenaren administradors de la ciutat i els béns i la documentació confiscats al Consell de Cent i la Generalitat Francesc de Junyent i de Vergós i Josep Graells.