1980-2003
126. Jordi Pujol i Soley
Un home amb sentit d'estat que és el president de tota la història que exerceix més anys el càrrec i que acabarà defensant la necessitat d'un estat propi
Jordi Pujol i Soley és un dels polítics catalans més importants, si no el més destacat, del segle XX. Ha estat el que ha exercit un mandat més llarg al capdavant de la Generalitat de Catalunya, amb un ampli suport a les urnes. Ha sabut exercir la seva presidència amb un tarannà i estil propis, que han creat una manera de fer coneguda arreu com pujolisme. Jordi Pujol és el representant d'una generació de líders polítics occidentals que a les dècades centrals del segle XX van imprimir el seu caràcter personal i total d'una manera de fer als seus països.
Nascut el 9 de juny de 1930 a Barcelona, pare de set fills, la seva vocació política es desperta de manera precoç. Amb només onze anys i en contemplar un paisatge desfet per la Guerra Civil, pren consciència per primer cop que el seu futur passa per la reconstrucció de Catalunya. L'ambient familiar que viu és marcadament catalanista. Estudia medicina i durant l'època universitària coneix algunes persones que el marquen profundament i que l'acompanyaran al llarg de la seva vida: Jaume Vicens Vives, Josep Benet, Joan Triadú i Raimon Galí, a qui considera un dels seus mestres.
Amb setze anys ja actua en la resistència contra el règim franquista i ho fa tant des d'un vessant polític com cultural: la lluita per la democràcia i la defensa de la llengua i de la cultura catalanes reprimides per la dictadura. El 1954 inicia la constitució de la plataforma CC, un grup d'activisme clandestí que vol aplegar totes les persones que procuren reconstruir Catalunya des d'una perspectiva cristiana i catalana. L'impregna un fort sentiment cristià que converteix en una acció politicosocial que necessita el contacte directe amb el moviment obrer.
El maig de 1960 és detingut, acusat d'organitzar campanyes democràtiques i catalanistes. Ell és una de les persones que interpreta el prohibit El cant de la senyera al Palau de la Música durant l'acte d'homenatge al poeta Joan Maragall, en el centenari del seu naixement. És condemnat inicialment a set anys de presó. S'hi estarà fins al 1962 i en sortir estarà confinat a Girona un any més. A partir del 1964 i durant una dècada es dedicarà al que ell anomena «fer país», portant a terme accions en el camp de la cultura i l'ensenyament per vertebrar la cultura catalana.
El 1974 funda Convergència Democràtica de Catalunya, que no serà legalitzada fins tres anys després. El partit s'inspira en la socialdemocràcia i en la democràcia cristiana i s'emmiralla en l'acció econòmica dels països nòrdics. El 1977 Pujol és escollit diputat al Congrés i el 5 de desembre del mateix any és nomenat conseller sense cartera del primer govern del president Tarradellas. Dos anys més tard, CDC i Unió Democràtica formalitzen l'acord que permet el naixement del que primerament serà la coalició Convergència i Unió i que, amb el temps, esdevindrà una federació de partits.
EL 1980, la primera presidència
El 1980, i contra pronòstic, CiU guanya la primera d'un seguit d'eleccions al Parlament que faran de Pujol el president més longeu de la història de Catalunya. És escollit consecutivament fins al 1999, les darreres eleccions a les quals es presenta com a candidat de la formació nacionalista.
En aquests vint-i-tres anys de govern, Jordi Pujol intenta l'entesa amb Espanya, indistintament del color polític del govern de torn a Madrid, ja sigui la UCD, els socialistes o el PP. L'acció de govern anirà enfocada a consolidar les estructures de país, a aconseguir el màxim nivell d'autogovern i alhora a cohesionar la societat catalana, facilitant que la població que arriba amb la immigració desarrollista trobi el seu lloc a Catalunya. Ja retirat de l'exercici polític institucional –no pas de la política– Pujol reconeix que Espanya no vol l'encaix, i defensa la independència del país.