2010
129. Artur Mas i Gavarró
Un polític que guanya eleccions però que triga vuit anys a ser president, el primer que ho fa portant en el seu programa la reivindicació de l'estat propi
Artur Mas i Gavarró neix el 31 de gener de 1956 a Barcelona, en el si d'una família estretament relacionada amb el món de la indústria i l'empresa. Va estudiar al Liceu Francès de Barcelona i a l'Aula Escola Europea. Es va llicenciar en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, carrera que va compaginar amb estudis de dret.
Acabada la carrera comença a treballar en el departament de comerç exterior d'un grup d'empreses industrials que es dedica a la producció de material de logística i elevació. Posteriorment dirigirà una societat d'inversions propietat d'un grup industrial del sector de l'adoberia.
El seu primer contacte amb el sector públic es produeix el 1982, quan s'incorpora –inicialment per un període de cinc mesos– al Departament de Comerç, Consum i Turisme. S'hi acabarà quedant i tindrà la responsabilitat del servei de fires i ocuparà la direcció general de Promoció Comercial.
Les seves responsabilitats en la Generalitat l'acosten progressivament a Convergència Democràtica de Catalunya. El 1987 Josep Maria Cullell li ofereix incorporar-se a la llista de la coalició nacionalista que es presenta a l'Ajuntament de Barcelona. Accepta i serà reelegit regidor en dues eleccions més. En el grup municipal de CiU serà el portaveu d'afers econòmics entre 1988 i 1991, portaveu del grup entre 1991 i 1993 i president d'aquest entre els anys 1993 i 1995. Abandonarà la vida municipal el 1995, quan el president Pujol el crida per ocupar la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques; aquell mateix any obté l'acta de diputat, que revalida el 1999. Entre els anys 1997 i 2001 serà el conseller d'Economia i Finances del govern de la Generalitat, càrrec que deixarà per ocupar la conselleria primera. De totes totes es converteix en aquell moment, de manera visible, en el relleu de Jordi Pujol, un lloc envejat per molts polítics que han quedat pel camí.
En l'àmbit orgànic de partit, va ser president de la federació de Barcelona de CDC el 1996 i dos anys després s'incorpora al secretariat permanent. Entre el 2000 i el 2008 ocupa la secretaria general del partit i actualment n'és el president des del 2012.
El 2002 és proclamat candidat de CiU a la presidència de la Generalitat. Artur Mas guanya les eleccions del 2003, malgrat que les enquestes donaven la victòria als socialistes. Amb tot, Mas haurà de passar la purga de l'oposició, perquè Maragall arriba a una entesa amb Esquerra i Iniciativa que enviarà els nacionalistes a la banqueta. El 2006, Mas té la seva segona oportunitat. Un cop més guanya les eleccions, fins i tot superant el resultat en escons dels comicis anteriors, però un segon tripartit, aquest encapçalat per José Montilla, el deixa quatre anys més a l'oposició.
LA TERCERA ÉS LA BONA
Tanta espera acaba tenint la seva recompensa: CiU torna a guanyar en les eleccions de 2010, i aquest cop les forces d'esquerra no sumen una majoria prou àmplia per impedir-li que arribi a governar. Els nacionalistes tenen una majoria minoritària, i això permet que el 23 de desembre de 2010, Artur Mas juri el càrrec després d'obtenir la presidència en una segona volta de votacions al Parlament. És un mandat difícil, amb fortes restriccions pressupostàries i amb la necessitat d'un pacte tàcit amb l'incòmode PP per poder aprovar els pressupostos. Arran de la manifestació de l'11 de setembre del 2012, en què una majoria del poble de Catalunya demana la independència del país, el president Mas decideix convocar eleccions anticipades. Per primer cop, CiU incorpora al seu programa electoral la proposta d'assolir un estat propi per a Catalunya. El 25 de novembre del 2012 tenen lloc les eleccions, CiU perd 12 diputats, però en té prou per governar, amb el compromís que ERC li donarà suport des de l'oposició. És investit president el 21 de desembre del 2012.