Ferran Agulló Vidal
Amb una llarga trajectòria com a periodista, poeta i polític, a Ferran Agulló se'l recordarà per haver batejat la Costa Brava el 1908
Se'l recordarà per haver batejat la costa gironina amb el nom de Costa Brava en un article publicat a La Veu de Catalunya el setembre de 1908. Però Ferran Agulló va tenir una àmplia trajectòria com a periodista i també com a poeta i polític. Va passar la seva infantesa a Girona i va estudiar dret a Barcelona, encara que no va exercir mai d'advocat ja que es va dedicar essencialment al periodisme, vinculat a nombroses publicacions de Girona, de Barcelona i de fora de Catalunya. A Girona va col·laborar a la Revista de Gerona, El Teléfono Catalán, Lo Rossinyol del Ter i Lo Geronès. A Barcelona va dirigir el setmanari La Atlántida junt amb Manuel Folch i Torres i també va dirigir el Diario del Comercio i va treballar a La Renaixensa i a Las Noticias. Dins la seva activitat periodística va destacar la realitzada a La Veu de Catalunya, on publicava articles i cròniques parlamentàries amb el pseudònim de Pol. Va ser en aquesta publicació on en l'article Per la Costa Brava publicat el 12 de setembre de 1908 es va poder llegir per primera vegada el nom de Costa Brava per designar la costa gironina. Tot i tractar-se d'un bateig controvertit per si li corresponia l'autoria o no, a Agulló, i per les divergències sobre des de quin punt de la costa es va inspirar per al bateig, el cas és que el nom de Costa Brava es va imposar. Però no immediatament, ja que no es va popularitzar fins al 1925 i no es va oficialitzar i adoptar internacionalment fins 40 anys més tard, el 1965, coincidint amb l'esclat del turisme. Ara es tracta d'un nom indiscutit a bastament celebrat amb motiu de la celebració del centenari dut a terme entre el 12 de setembre del 2008 i el 12 de setembre del 2009.
Però al marge dels molts articles periodístics, en la faceta d'escriptor Agulló va aconseguir reconeixement amb guardons en diferents certàmens com els Jocs Florals, que va presidir el 1932. Entre les seves obres trobem els llibres de poesia Marines, Espurnes, Poesías Llibre dels versos, Comandes i Ponentines.
En l'àmbit de la política, Agulló va estar molt lligat al regionalisme. Va ser secretari general de la Lliga i va esdevenir una figura clau dins aquesta organització i el regionalisme burgès en general, i un estret col·laborador de Francesc Cambó.