Prudenci Bertrana i Compte
L'autor de «Josafat» es va convertir en protagonista de la vida cultural de Girona de final del segle XIX i principi del XX, tot i l'ambient hostil que el va decidir a traslladar-se a Barcelona
Aquest escriptor nascut a Tordera es va convertir en un personatge central de la vida cultural de Girona, on el seu pare, un propietari rural d'ideologia conservadora, havia traslladat tota la família després de la tercera guerra carlina. Va estudiar el batxillerat a Girona, va començar enginyeria industrial a Barcelona, on va fracassar des del començament, i seguint la seva afició per la pintura va matricular-se a la Llotja. Una altra vegada a Girona i ja casat, es va convertir en professor de dibuix i pintor de retrats i paisatges. Els últims anys del segle XIX i els primers del XX va exposar regularment en aparadors de botigues i va aconseguir cert prestigi com a pintor. Però la pintura no li cobria les necessitats i va convertir la seva vocació literària en ofici.
El 1899 va escriure Violeta, la seva primera novel·la, que s'ha conservat inèdita, i tres anys més tard ja va abandonar la pintura per dedicar-se amb més intensitat a l'escriptura. La seva producció culminant va ser amb les novel·les Josafat, que va escandalitzar pel contingut eròtic i sacríleg, Nàufrags, Tieta Claudina i Proses bàrbares. Entre les seves obres i la direcció de Lletres, Bertrana va aconseguir fer-se un lloc dins el món cultural gironí acompanyat per personatges com Carles Rahola, Rafael Masó, Miquel de Palol i Xavier Montsalvatge. Però l'escriptor també es va guanyar crítiques per part de sectors benpensants de la ciutat. El punt culminant va ser el seu processament i empresonament per un article publicat al diari republicà Ciudadanía, que ell dirigia.
De manera que, asfixiat per l'ambient hostil i el provincianisme de la vida intel·lectual de Girona, es va traslladar a Barcelona. Però, com molts altres modernistes, va viure un període de marginació apartat pels intel·lectuals noucentistes. I no és fins que la influència del noucentisme afluixa que recupera reconeixement: torna a publicar el 1925, amb l'obra Jo! Memòries d'un metge filòsof, obté el Premi Creixells el 1931 i presideix els Jocs Florals de Girona el 1935 i els de Barcelona de 1936. El seu llegat és ben present cada any a través del premi Bertrana, que s'atorga des del 1967 i que va ser creat per personalitats destacades de la vida econòmica, social i ciutadana en contraposició al premi Inmortal Gerona, en llengua castellana, convocat per l'Ajuntament.