Santiago Rusiñol Prats

«Era un enamorat de Girona, ciutat a la qual venia amb els seus cavallets i acompanyat de la seva esposa, s'instal·lava al bar Montaña de les Rambles (no tancava mai, ni tan sols tenia portes)»

El dia que va morir d'un atac d'urèmia, la junta de l'Ate­neu de Girona va enviar un tele­grama de con­dol a la seva dona, Luisa, men­tre que el dia 14 de juny del 1931, quan el cos va sor­tir d'Aran­juez, per ser enter­rat a Cata­lu­nya, van pre­si­dir el dol Alcalá-Zamora, Pri­eto i Casa­res Qui­roga, les màximes auto­ri­tats repu­bli­ca­nes, a més dels sub­se­cre­ta­ris d'Eco­no­mia i Ins­trucció Pública i el gover­na­dor mili­tar de Madrid. La repre­sen­tació expli­cava per si sola la importància que aquell fill de boti­guers con­ver­tit en pin­tor, lite­rat, home de con­versa i revul­siu de la soci­e­tat, va tenir per a mol­tes ciu­tats de la nos­tra geo­gra­fia, ja fos Sit­ges, Ripoll, o Girona, on l'estada de Rusiñol va aju­dar a a tren­car arque­tips i crear un cert sen­ti­ment d'iden­ti­tat. El dia 15 de juny d'aquell any el Diari de Girona publi­cava una sen­tida crònica en què es reco­llia: «Amb San­ti­ago Ros­si­nyol, des­a­pa­reix tota una època, i amb ella, podríem dir, tota una con­cepció de l'art i de la vida. En morir San­ti­ago Ros­si­nyol Cata­lu­nya perd un dels seus fills més il-lus­tres i Girona l'ena­mo­rat més fer­vent i cons­tant que ha tin­gut.» Manuel Bon­matí el va recor­dar quan feia cin­quanta anys de la seva mort en un arti­cle en el que avui és el Diari de Girona, abans cone­gut com Los Sitios en el qual expli­cava: «Don San­ti­ago era un ena­mo­rat de Girona, ciu­tat a la qual venia cada any amb els seus cava­llets i, acom­pa­nyat de la seva esposa Donya Luisa, s'ins­tal·lava al bar Montaña de les Ram­bles (no tan­cava mai, ni tan sols tenia por­tes), on s'hi pas­sava mol­tes hores, ja fos xer­rant amb tot­hom qui havia, o mar­xava acom­pa­nyat del seu fidel Pepet Gitano, que era el que li por­tava els estris de pin­tor i s'arri­ba­ven a Sant Daniel, o a la Devesa, indrets on Rusiñol pin­tava. A dar­rera hora de la tarda, encara tenia temps per anar a pren­dre la seva absenta o el seu picó al Club de la Ram­bla, on alter­nava plàcida­ment amb dos Ramon Puig, amb el comte Beren­guer, o el marquès de la Torre o sim­ple­ment amb els dilec­tes Valls, Dal­mau o Viñas i molts altres que for­ma­ven el seu entou­rage, en aquell petit Casino dels Senyors, ins­tal·lat en lo que ara són els Magat­zems Adro­her. Hi havia dies –con­ti­nu­ava Bon­matí– que feia sona­des esca­pa­des als mer­cats de Cassà o Santa Coloma, on venia duros legítims a qua­tre pes­se­tes i, com és lògic, ningú els hi com­prava ja que es pen­sava què eren fal­sos i Don Tiago se'n reia, amb aquell som­riure de bohemi que va mar­car la seva vida.»

Santiago Rusiñol Prats
Època:
Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931
Activitat:
Artista polifacètic
«Sota aquestes voltes Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931), pintor i escriptor, hi presidí tertúlies de cafè durant els seus sojorns anuals a la ciutat»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.