Antònia Adroher Pasqual
El dia que va morir, el 15 de setembre del 2007, a Banyuls de la Marenda, el POUM i el socialisme europeu van perdre una militant històrica i les dones de Girona, més ben dit, de Catalunya, un exemple de fermesa, revolució i solidaritat. Va entrar molt jove en política, l'any 1930. Filla d'una família nombrosa del ram menestral de Girona, Antònia va néixer a la plaça del Gra, a sobre de la pastisseria Verdaguer: era germana d'Enric Adroher Gironella, del Bloc Obrer i Camperol i dirigent i activista del Partit Obrer d'Unificació Marxista. Tenia disset anys i estudiava per mestra mentre reivindicava els drets i la dignitat de les dones des del Secretariat Femení del POUM, un partit del qual era fundadora i en nom del qual, un cop va esclatar la revolució del 1936, va ser nomenada regidora a l'Ajuntament de Girona, la primera que mai va tenir aquell Ajuntament.
Quan es va perdre la guerra, l'Antònia va marxar a l'exili, es va apuntar a la resistència contra el nazisme i a Tolosa del Llenguadoc, en un pont sobre la Garona, es va trobar amb Carmel Rosa (Roc), que seria un company inseparable, amb el qual no tan sols va viure les complicacions de l'exili, sinó que va treballar per reorganitzar l'esquerra espanyola, primer des del POUM, més tard des del socialisme; van participar en el Congrés de Suresnes, van fundar el PSC. Mai no va renunciar a la condició de dona valenta, compromesa i revolucionària, va seguir les teories de l'escola lliure, per convertir l'educació en una eina vàlida en el combat de la irracionalitat i la ignorància.