Josep Claret Rubira

Va ser un dels principals impulsors del racionalisme en els anys trenta. Fill d'un mestre d'obres, es va titular a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1933, va exercir la professió durant cinquanta anys. Els seus inicis varen estar marcats per la col·laboració amb l'arquitecte racionalista Josep Lluís Sert, mitjançant el qual es va inscriure en el Gatcpac (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés d'Arquitectura Contemporània). Va ser un divulgador de l'arquitectura del Moviment Modern a Girona, en l'assumpció de les formulacions de Le Corbusier; i va construir els edificis més reconeguts de la seva carrera, entre d'altres el Xalet Tarrús, la Casa Coll i la desapareguda Casa Pla. A més, Claret, va formar part de la mítica revista Hèlix, en la qual també col·laboraven S. Dalí, J.V. Foix o L. Buñuel; va participar en exposicions internacionals a les galeries Dalmau de Barcelona; i la seva obra va ser valorada per crítics de la importància de J.R. Masoliver o S. Guasch. Va escriure en publicacions, com la barcelonina D'Ací i d'allà, la madrilenya Filosofía y letras o la gironina Víctors, i també en L'autonomista de D. Rahola. L'esclat de la Guerra Civil suposa un gir en la seva carrera professional, que el porta a residir a Maó des del 1941 fins a ben entrats els anys cinquanta. El seu retorn definitiu a Girona va coincidir amb el creixement econòmic dels seixanta, en el qual la seva obra hi té un paper destacat. D'aquests anys són l'Institut Vicens Vives, l'església de Sant Salvador d'Horta i els blocs veïns de la Devesa.