Narcís Jubany Arnau

Nascut el 12 d'agost de 1913 a Santa Coloma de Farners, va estudiar al seminari de Barcelona, on el van ordenar sacerdot el 30 de juliol de 1939. Posteriorment es va doctorar en teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas i en dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. El 1954 es va estrenar com a canonge de la catedral de Barcelona i oficial del tribunal diocesà. El 1955 es va consagrar bisbe titular d'Ortosia di Fenicia i nomenat bisbe auxiliar de Barcelona. Va participar en el Concili Vaticà II (1962-1965).

Va arribar a Girona el 7 de febrer de 1964, amb el càrrec de bisbe de la diòcesi. S'hi va estar fins al 3 de desembre de 1971, en què va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, en substitució del protestat Marcelo González Martín (1966-1971), que havia estat objecte de blasme general i contra el qual havia estat endegada la sorollosa campanya Volem bisbes catalans, de ressò internacional. El nou arquebisbe tenia quatre bisbes auxiliars, tots també catalans. El 5 de març de 1973 l'arquebisbe Jubany va ser nomenat cardenal i el 1981 el papa Joan Pau II el va nomenar membre del consell de cardenals per a l'estudi dels problemes econòmics i organitzatius de la Santa Seu. El 23 de març de 1990 es va acceptar la seva dimissió com a arquebisbe de Barcelona per raons d'edat, i el 1993, com que havia assolit els vuitanta anys, va perdre la condició de cardenal elector.