Pere de Palol Salellas
Va néixer a Girona el 1923, fill del poeta, erudit i polític Miquel de Palol. Pere de Palol va entrar en el món de l'arqueologia guiat per Francesc Riuró. Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Allà va ser deixeble de Lluís Pericot i, sobretot, de Martín Almagro, amb el qual va col·laborar en les excavacions d'Empúries. Es va doctorar brillantment a la Universitat de Madrid i va ser director en funcions del Museu Arqueològic de Girona fins que, el 1956, va guanyar la càtedra d'Arqueologia i Prehistòria a la Universitat de Valladolid, on va treballar fins al 1970. Aquell any va passar a ocupar la càtedra d'Arqueologia Paleocristiana de la Universitat de Barcelona. Va ser director de l'Institut Universitari d'Arqueologia i Prehistòria i va consolidar un nou equip, amb el qual va portar a terme noves excavacions en jaciments de l'antiguitat tardana a les Illes Balears i a Catalunya. Va ser l'ànima de les Reunions d'Arqueologia Cristiana Peninsular, el fòrum principal on s'apleguen els especialistes en aquesta temàtica.
Durant la segona meitat dels anys vuitanta, va ser secretari de la Secció Historicoarqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Jubilat el 1988 a la Universitat de Barcelona, Palol va continuar com a professor emèrit fins al 1994. Va ingressar el 2000 a la Pontificia Academia Romana di Archeologia, suprem honor de la seva carrera, i va rebre el 2002 la Pàtera d'Honor d'Arqueologia Catalana.