Emília Xargay Pagès
Pintora, ceramista i escultora, nascuda a Sarrià de Ter el 22 de novembre de 1927. Va fer els estudis a Girona, al taller de Joan Orihuel instal·lat de feia poc a la ciutat. Va ser vocal, en els anys cinquanta, del Cercle Artístic de la ciutat. A Girona Xargay hi tenia la família i alguns dels seus millors amics, artistes com ella, que van participar en el projecte Indika, un conglomerat d'artistes que, al començament dels anys cinquanta, reunia gent com Jordi Curós, Joan Massanet, Evarist Vallès, Bartomeu Massot, Torres Monsó i Joaquim Casellas, joves talents que intentaven sortir de la foscor de la postguerra i festejar les avantguardes europees. Quan Emília Xargay va abandonar el taller d'Orihuel, per començar a volar sola, va entrar a formar part d'aquest grup, fet que li va permetre tenir una projecció molt més enllà de la ciutat de Girona.
Va fer la primera exposició als disset anys. Després va abandonar la pintura més academicista per buscar la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d'una realitat figurativa, base d'un gran expressionisme, molt influïda pels seus viatges a l'Amèrica del Sud.
El 1963, es va iniciar en l'escultura, cosa que va donar pas a moltes altres tècniques com ara l'orfebreria, el mural, la ceràmica, l'esmalt, el dibuix, cartells, tapís, etc., impregnades sempre de la voluntat d'experimentació i una constant evolució. Els últims deu anys de la seva vida els va passar lluitant contra l'Alzheimer a la població de l'Escala, on va morir el 28 de desembre de 2002 a l'edat de 75 anys.