L'alternativa a la por

Ens volen encomanar la por. Entenc per por la reacció social emergent envers allò que té conseqüències desconegudes i de risc. En efecte, de por, me n'apareix. Em fa por que el meu país continuï dins l'Estat espanyol. En la defensa acèrrima de la seva unitat, són capaços de tot. Fins ara, la classe política catalana ha anat seguint el camí de les seves engrunes, un camí que ens ha dut a un carreró sense sortida. De llenties, tampoc en queden. L'asfíxia ja és crònica, i va en augment. Desmantellament de la cohesió social i del model lingüístic, infraestructures públiques en abandonament, espoli colonial, engendrament de l'odi entre germans d'un mateix poble: principatins, valencians i illencs. Tot per un sol objectiu, com diu l'article 2 de la seva constitució: “la indissoluble unitat d'Espanya”.

També em fa por que el futur estat català independent navegui en la barra lliure dels mercats. Ho justifiquen mitjançant les tesis de la globalització i del mercat lliure, les mateixes que ens han dut a aquesta crisi. Els manaments del segle XXI. Deixeu-me'ls qüestionar. No puc fer-ho, i és que me n'han tallat els mecanismes: la sobirania del meu poble queda supeditada a la dels mercats. Democràcia assetjada, pensament únic, corrupció en la impunitat, dissidència sota control.

Davant de tot això, és indispensable que construïm alternatives de base i que siguem al Parlament, per bastir l'alternativa nacional d'esquerres, l'altaveu dels sense veu. Que parli el poble, sense complexos i en tots els sentits, per vèncer la por. A les properes eleccions, la meva opció és la CUP.