Política

SANTIAGO NIÑO BECERRA,

CATEDRÀTIC D'ECONOMIA

“El capital vol una Catalunya més autònoma”

RECURSOS
“Hi ha regions que són incapaces de generar riquesa quan s'acaben les transferències”
MODEL
“Hi ha zones, com ara Extremadura, que tenen un potencial de creixement limitat”
FUTUR
“Al final hem d'acceptar que hi ha àrees amb més possibilitats i d'altres amb menys”

Des d'un punt de vista purament econòmic, com si fos un exercici intel·lectual, quines possibilitats té la hipòtesi de la Catalunya independent? El professor Niño Becerra ho explica.

És viable una Catalunya independent de l'Estat espanyol?
A mi m'ha sobtat l'actitud d'Artur Mas, una persona que no ha estat tradicionalment independentista. L'única explicació lògica que hi trobo és que el gran capital i la gran banca internacional han beneït tot el procés, perquè els interessa una Catalunya amb una molt gran autonomia financera i fiscal. Si per aconseguir això Catalunya ha de ser independent, ho serà. És a dir, l'objectiu no és la independència, sinó com més autonomia fiscal i financera millor.
O sigui, que hem estat escollits pel gran capital?
El gran capital està fent una selecció dels grans clústers o zones econòmiques d'Europa que cal potenciar i preservar. A Espanya, a banda de Catalunya, les úniques àrees desenvolupades són el País Basc, una part del País Valencià i les Balears, gràcies aquesta última al turisme. També passa en altres països com ara França, Alemanya i Itàlia, que no parlen d'independència, però sí de potenciar zones com ara l'Illa de França, Baviera i la Llombardia.
I què passarà amb la resta de regions, ja siguin espanyoles o europees?
Doncs el mateix que aquí passarà amb l'Anoia, el Berguedà i la Noguera, que són zones molt subvencionades i amb poques coses a fer. El que no és sostenible, tornant al disseny de l'Estat espanyol, és que en una època de gran escassetat de recursos cada any surtin de Catalunya d'entre 14.000 milions i 18.000 milions d'euros, perquè llavors estàs limitant les seves possibilitats. Al final, hem d'acceptar que hi ha zones amb més possibilitats econòmiques i d'altres amb menys.
Però la transferència de recursos de Catalunya a altres regions no contribueix que es desenvolupin i, alhora, al creixement posterior de Catalunya, tal com ha passat amb els fons estructurals europeus?
No, perquè quan s'acaba la transferència de recursos, la regió receptora és incapaç de generar per si mateixa riquesa, és a dir, no té la capacitat de substituir aquests recursos per creixement propi. Quan es va dissenyar la LOFCA es va veure que hi havia zones que podien créixer i d'altres que no i, llavors, es va decidir treure recursos a les unes i donar-ne a les altres. Ningú va dir: “Com podem potenciar el creixement de Galícia o Extremadura?” I sap per què? Perquè no poden créixer: tenen unes possibilitats limitades i només poden créixer linealment i no exponencialment, que és el que veritablement necessiten.
O sigui, la independència de Catalunya serà dolenta per a aquestes regions…
És clar que sí, perquè les regions pobres d'Espanya perdran entre 14.000 milions i 18.000 milions d'euros anuals, que és el que ara transfereix Catalunya a la resta de l'Estat d'acord amb les lleis de redistribució de riquesa. Jo he calculat que aquest 2012, que és un exercici econòmicament complicat, Catalunya tindrà un superàvit del seu PIB del 5%, uns 10.000 milions d'euros.
La solució de tot plegat és, doncs, la independència?
Jo no descarto que Catalunya acabi sent independent, però penso que amb un bon pacte fiscal o amb un concert econòmic n'hi hauria prou. De fet, a mi m'agradava molt el pla Ibarretxe, que finalment el Congrés espanyol va descartar, perquè creava com un estat lliure associat per al País Basc, que penso que seria ara una bona solució per a Catalunya.

L'‘enfant terrible'

No té pèls a la llengua i s'ha ben guanyat el qualificatiu d'enfant terrible de l'economia. Va pronosticar que ens esperen uns anys de nul creixement –amb un atur que a l'Estat espanyol arribaria al 30%–, fet que ens obligaria a redissenyar el capitalisme. Molts no se'l van creure, però les seves opinions s'han vist, en bona part, correspostes per la realitat. Catedràtic d'economia i astròleg, el professor Niño Becerra ha escrit El crash del 2010, llibre en què traça paral·lelismes entre la crisi del 1929 i l'actual.

josep losada

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.