“El capital vol una Catalunya més autònoma”

A mi m'ha sobtat l'actitud d'Artur Mas, una persona que no ha estat tradicionalment independentista. L'única explicació lògica que hi trobo és que el gran capital i la gran banca internacional han beneït tot el procés, perquè els interessa una Catalunya amb una molt gran autonomia financera i fiscal. Si per aconseguir això Catalunya ha de ser independent, ho serà. És a dir, l'objectiu no és la independència, sinó com més autonomia fiscal i financera millor.

El gran capital està fent una selecció dels grans clústers o zones econòmiques d'Europa que cal potenciar i preservar. A Espanya, a banda de Catalunya, les úniques àrees desenvolupades són el País Basc, una part del País Valencià i les Balears, gràcies aquesta última al turisme. També passa en altres països com ara França, Alemanya i Itàlia, que no parlen d'independència, però sí de potenciar zones com ara l'Illa de França, Baviera i la Llombardia.

Doncs el mateix que aquí passarà amb l'Anoia, el Berguedà i la Noguera, que són zones molt subvencionades i amb poques coses a fer. El que no és sostenible, tornant al disseny de l'Estat espanyol, és que en una època de gran escassetat de recursos cada any surtin de Catalunya d'entre 14.000 milions i 18.000 milions d'euros, perquè llavors estàs limitant les seves possibilitats. Al final, hem d'acceptar que hi ha zones amb més possibilitats econòmiques i d'altres amb menys.

No, perquè quan s'acaba la transferència de recursos, la regió receptora és incapaç de generar per si mateixa riquesa, és a dir, no té la capacitat de substituir aquests recursos per creixement propi. Quan es va dissenyar la LOFCA es va veure que hi havia zones que podien créixer i d'altres que no i, llavors, es va decidir treure recursos a les unes i donar-ne a les altres. Ningú va dir: “Com podem potenciar el creixement de Galícia o Extremadura?” I sap per què? Perquè no poden créixer: tenen unes possibilitats limitades i només poden créixer linealment i no exponencialment, que és el que veritablement necessiten.

És clar que sí, perquè les regions pobres d'Espanya perdran entre 14.000 milions i 18.000 milions d'euros anuals, que és el que ara transfereix Catalunya a la resta de l'Estat d'acord amb les lleis de redistribució de riquesa. Jo he calculat que aquest 2012, que és un exercici econòmicament complicat, Catalunya tindrà un superàvit del seu PIB del 5%, uns 10.000 milions d'euros.

Jo no descarto que Catalunya acabi sent independent, però penso que amb un bon pacte fiscal o amb un concert econòmic n'hi hauria prou. De fet, a mi m'agradava molt el pla Ibarretxe, que finalment el Congrés espanyol va descartar, perquè creava com un estat lliure associat per al País Basc, que penso que seria ara una bona solució per a Catalunya.