Societat
GRISELDA VIDIELLA
NATURÒPATA I PSICÒLOGA EVOLUTIVA
“Els bloquejos emocionals es tornen malalties físiques”
Griselda Vidiella (1958), directora del centre FAC(http://www.centrefac.org), treballa per desbloquejar els impactes que els disgustos generen en el nostre cos i sosté que els individus desbloquejats, a banda d'estar més sans, són millors persones.
Davant d'un disgust, podem descarregar i treure-ho al moment o empassar-nos-ho
Diu que no tenim un únic cos...
És un error pensar que tenim un sol cos, perquè en tenim quatre: el físic, l'energètic, l'emocional i el mental. És com les nines russes: el cos físic els cobreix tots i tots estan integrats. Però cada cos té una fita independent, no hi ha cap cos que pugui suplir l'altre. Si cada un assoleix les seves fites, estem equilibrats. Però, si tenim una anomalia en el cos energètic, aquest bloqueig comportarà problemes físics, emocionals i inclús mentals, si és acusat.
Problemes físics?
Sí, en bloquejar impedim el flux correcte de l'energia que rebem de l'alimentació, el sol i l'aire i aquesta energia queda emborsada i es transforma en matèria. Quan genera pressió en l'òrgan immediat, l'òrgan es defensa i s'inflama per aturar el cos estrany. Aquí ja comencem amb patologies. Primer la inflamació és lleu, però, quan un òrgan s'inflama, de les 24 hores que hauria d'estar treballant, dedica unes hores a crear inflamació per defensar-se i desatén la seva funció real. Per això, si els bloquejos són majors la patologia és més greu.
Això no té gaire bona pinta...
En una segona fase, a banda de la inflamació, les cèl·lules que formen el bloqueig alteren els codis i absorbeixen l'energia de l'òrgan veí, i el debiliten fins al punt que, quan hi ha una desconnexió de l'ADN, en trencar els codis es generen tumoracions malignes, càncer. Digues-ho així, si vols, i, si no vols, no; perquè els metges s'estiren els cabells quan ho expliquem. Però és que ho veiem cada dia a la consulta!
Per què arribem a bloquejar?
Davant d'un disgust, podem actuar de dues maneres: ho oblidem i ho traiem enfora al moment, descarreguem i no passa res, no ens bloquejarem mai, o ens ho empassem. Llavors el disgust pressionarà l'àrea en la qual està identificada, perquè cada tipus de disgust es manifesta en una zona o un òrgan concret del cos físic.
I quines són les àrees que es bloquegen més sovint?
N'hi ha moltes. A la zona del coll i les tiroides són bloquejos de comunicació, ja sigui comunicació social o íntima. Els bloquejos cerebrals deriven dels de comunicació i comporten problemes de concentració, dispersió, mals de cap i migranyes, vertígens i, quan esdevenen molt importants, són la causa d'hemiplegies i Alzheimer. L'Alzheimer es pot preveure quan descobrim bloquejos en una fase inicial.
Déu n'hi-do! I es podria curar?
I tant! El problema és que no es fa previsió i, quan es detecta, ja està molt avançat. A partir dels 50 anys i poc més, caldria fer una revisió per evitar bloquejos.
Què més bloquegem?
Els bloquejos a la zona dels ronyons acostumen a ser temes d'impotència: des de la feina, si et toca un cap que no suportes, fins a moltes altres coses, com tenir un fill malalt. També els nens als quals s'escapa el pipí a la nit... El bloqueig al plexe és la causa dels problemes d'asma, al·lèrgies, ansietat, vies respiratòries altes, angines, psoriasi, pell atòpica i erupcions i tot el sistema circulatori i de pressió. Però els càncers de mama també vénen d'aquí.
Uf!
El bloqueig de parella afecta directament el fetge i la matriu i és acumulatiu. Es donen problemes de colesterol, pedres a la vesícula, que el metabolisme no reguli adequadament. Amb el fetge anem absorbint tots els disgustos i desenganys de la vida. El bloqueig patern porta problemes sexuals, de pròstata, menstruals en la dona, de reproducció.
I podria provocar la infertilitat?
Moltes dones no poden tenir fills i no tenen cap mal físic, tenen bloquejos familiars anteriors, de la infància i l'adolescència. En molts casos per pares separats o perquè han viscut la seva mort o malaltia.
Tal com parla, tots devem estar més o menys bloquejats...
Quasi tothom.
Fins i tot els nens petits?
I tant. Bloquegen per l'ambient que hi ha a casa o l'escola. Només per anar a l'escola bressol. Un nen que des que neix està amb els pares, quan, al cap d'un any o dos, el porten a l'escola pateix molt i bloqueja el plexe, amb tota seguretat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.