Neorealisme italià a Eivissa

Tothom va quedar sorprès amb l’elecció d’Eivissa per presentar la col·lecció de moda de les germanes Cruz, ja que el negre i els teixits gruixuts d’una roba pensada per a la ciutat hivernal no casaven gens amb el blanc impol·lut d’una illa on precisament es va inventar la moda més fresca del món, l’Ad-lib. Però l’indret és el centre del glamur estival i cap allà hi va anar Pe (el nom ja és oficial perquè la seva germana l’hi diu) tot i que afirmava que no coneixia el territori (“hi he estat dos cops i tancada”) i Mo a suar. Van transpirar molt en la roda de premsa i no tant en la festa nocturna, on corria més l’aire i altres coses, com el vodka amb Sprite de Pierre Casiraghi o les mirades al tipet d’Isabel Sartorius, que duia un genial Paco Rabanne amb forat a l’estómac.

En les dues ocasions les germanes dissenyadores van optar pel negre, que diuen que mai falla, però que es feia estrany entre tanta palmera i encalcinat tradicional com hi ha al luxós hotel Atzaró... El primer vestit de Pe, a més, no se li ajustava prou al cos i li va jugar la mala passada, a l’estil Instint bàsic, de pujar massa en un dels seus refinats encreuaments de cames. Es van retirar d’hora, a la una, a la masia on dormien perquè tenien sessió fotogràfica l’endemà... De negre a les platges d’Eivissa, i amb chapapote??? Volíen emular el neorealisme italià? Noooo. De l’illa només aprofitarien la fantàstica llum i del fuel, ni se’n parlava. Que els convidats s’allotgessin en un hotel de luxe de la cadena Prestige va ser pura coincidència.

Allà hi va arribar l’endemà el fill petit de Carolina de Mònaco tocades les 10 del matí, i s’aguantava ben dret. La nit havia estat llarga, d’Atzaró a Pachá, on Pierre va ser centre d’atenció de noies i de nois. A Boris Izaguirre, per exemple, li encanta com ens ha crescut (és igualet al seu germà Andrea fa uns anys, quan semblava Tashio) tot i que ell segueix “enamoradíssim” del seu Rubén, que per cert treballa per a la firma que pagava, Mango. Fidels a Eivissa hi eren molts dels convidats, com Massiel o Marta Sánchez, que serien candidates ideals per fer col·lecció de roba si no fos que les Cruz ja preparen la de primavera (la presentaran a la gèlida Moscou?). La tanqueta de Leganitos es va col·locar un Courrèges pel La, la, la quan aquí governaven les perles de la dama de Meirás, i a ningú li escapa que a la Sánchez Madonna li arriba al turmell... Presidien taula amb Boris, Ana García Siñeriz, Vicky Berrocal, una Eugenia M. de Irujo definitivament allunyada de Gonzalo Miró i les cunyades Carla Royo Villanova i Maria G. del Rasilla, que per ser dona del príncep búlgar padrí de la infanta Sofia, el dia abans havia estat als jardins de la Zarzuela de bateig reial. A les revistes queda clar que Elionor va acaparar el protagonisme. És un amor de criatura o una nena molt consentida? Rasilla era la més royal de la taula (la Sartorius no compta, ho sento) ja que Pierre va decidir seure amb els fills de Nati Abascal, els amics que l’havien convidat després d’establir-hi amistat a la festa de Valentino a Roma. No va cobrar res i per tant no es va deixar retratar ni dos segons, tot i que hi haurà exclusiva de la festa a l’Hola la setmana que ve.

En aquesta hi veiem la chic, cara i ensucrada boda amb entrevista i rosari inclòs d’Eva Longoria i ens adonem que li han pujat els fums al cap, cosa que sentim.