El Custo més portable

Poca, molt poca de la seva figuració característica i línies molt portables. Així podríem definir l’avanç de la col·lecció d’hivern de Custo Barcelona que es va veure dijous al vespre en una desfilada a la Sala Oval del Palau Nacional. El dissenyador va mostrar la part més comercial dels seus vestits, deixant la fantasia per a la passarel·la de Nova York. Sense oblidar el seu toc característic –barreja de materials, grafisme, color i superposicions– Custo presenta una dona més relaxada, amb llargs vestits de punt molt ajustats, que no deixen de ser sexis ja sigui amb un gran escot o deixant veure una cama, que porta les minis o faldilles sobre genoll tan en tendència, sempre plisades i amb gran vol. Els abrics es fan globus, i els vestits de seda lluminosos són amplis, però també hi ha una dona de cintura marcada i aires de nena bona que queden difuminats amb els tocs de color.

Els pocs pantalons que hi ha són de cintura alta i amplis de cama, que de fet, és com ve la moda en el sector més de confecció i menys texà. Així ho vam veure a les àreas del Bread&Butter dedicades a la moda més formal. Continuen els vestits curts, els babydoll, els pichis... i les chaquetetes trapezoidals dels 60 fan furor fins i tot en pell. Sita Murt, que ha fet la seva millor col·lecció dels últims anys, dóna un acabat encerat a les faldilles amb llaç molt similar al dels texans més canyers, però amb un significat completament oposat. No gaire lluny del seu stand, Roberto Torreta estrenava la seva segona línia per una dona jove que vol veure’s arreglada, i s’atrevia a fer els texans com si fossin peces més de vestir, amb camal ample i tir pujat. Hi ha chaquetes vermelles i violetes que segurament no es posarà la seva clienta més fidel, Ana Botella, que aquests dies no li ha donat suport per qüestions polítiques més que obvies. I també familiars, ja que la seva filla ha tingut el tercer nen. De fet, quan a Aznar li pregunten per Gallardón només diu: “Tinc un nét preciós”, que per cert es diu Pelayo (en quina reconquesta estarien pensant?).

Ja és curiós el gust que els ha entrat de cop per parlar de la vida privada... Tot i això, a l’alcalde Jordi Hereu no li vam preguntar per la famíla en la desfilada de Custo sinó de la moda. I vam reafirmar el que ja sabíem que té clar que la fira alemanya és molt important per a la ciutat –per allò que deixa 100 milions d’euros–, amb la qual hi lliga molt “en esperit” i perquè hi ha un 67% d’estrangers. Alguns d’aquests s’han passat pels estands d’Studio VI, la part de la fira dedicada als joves talents on l’escola ESDI presenta les peces del projecte de fi de carrera de cinc dels seus exalumnes més ben dotats: Eva Naya, Maria Roch,Bruna Sedó, Laura Mengíbar i Cristina Maza . Hi havia treballades inspiracions en Chillida, Mèxic, la contracultura americana... “Hem fet molts contactes, especialment amb gent de Nova York, el Japó o Londres”, explicaven les noies, tot i que eren molt conscients que si els hi fan una comanda ara per ara només poden assumir poques peces.

Ahir, l’últim dia de fira, el sol va saludar amb força per a alegria dels més nòrdics que, per la calor, fins i tot es treien el mocador estil palestí que porten al coll des que Nicolàs Gesquiere el va pujar als altars de la passarel·la Balenciaga.