Milà emplata ara la moda

Contràriament al que passa a Barcelona, a Milà tot funciona. El fet es percep des del primer dia que hom s’hi deixa caure. Aquesta primera sensació prospera i es confirma a mesura que el turista reincident hi circula. I això, esclar, insufla trempera tant als qui hi moren i la fan funcionar com als qui la sovintegen.

Milà transcendeix el tòpic que la limitava a exercir de capital mundial de la moda, tot i que, aprofitant l’avinentesa, els milanesos hagin aconseguit rendibilitzar com cap altra capital del món llurs vessants creativa i comercial aplicades també a aquesta matèria. Són els reis tant del bon gust com del seu màrqueting, alhora que experts, tal com acaben de demostrar novament, a tirar la primera pedra conceptual que acaba marcant tendència. Vull dir que tan bon punt han ensumat que la gastronomia i la restauració es posicionaven en els àmbits socioculturals que ells controlaven no han dubtat a vincular-les a les seves marques.

Només així s’explica el fet que a dia d’avui les grans firmes locals hagin dotat la seva oferta amb l’al·licient afegit d’un restaurant fashion. El llistat és, de moment, el següent: Armani, que no solament compta amb un cafè polivalent amb terrassa, que ja ha exportat a París, sinó amb un dels més potents Nobu incorporat al seu megaestabliment de Via Manzoni; el Just Cavalli Café-Bar, a Parco Sempione, que el modista homònim ja ha traslladat també a Mont-real (Canadà); la firma Trussardi, ben agosarada, que disposa d’un restaurant amb pretensions d’alta cuina d’avantguarda a peu de la Scala , a més d’un glamurós bar amb descomunals vidrieres encarades a la plaça del mític teatre; i, entre altres, l’emblemàtica cafeteria que Gucci ha situat al bell mig de la Galleria Vittorio Emmanuelle II, compartint veïnatge amb Prada, Ricordi, Svarovski, etc. I encara n’hi ha que apunten més alt, en vincular la moda directament amb la cultura pura i dura: la família Versace, posem per cas, que ha creat un senyor teatre, les activitats específiques del qual hauré d’especificar més endavant.

Una altra novetat relacionada amb la temàtica és l’acció empresa pels milanesos per tal de deixar empremta del seu llaminer desig també en establiments i comerços d’alimentació d’alta gamma, els quals, tant pel contingut com pel continent, es converteixen en centres de pelegrinatge d’estilistes, interioristes i/o gastrònoms. La fleca Pinci, a la Via 25 Aprile, tocant Spadari, per exemple, o bé l’espaterrant granja/ botiga Chocolat, al costat de l’estació de tren que va i ve de l’aeroport de Malpensa (90 euros el taxi, per cert).

El cert és que, entre una cosa i l’altra, la producció industrial italiana (que suposa el 25% del PIB) està concentrada a Milà. Fets, més que paraules.