Sense - Avui

Merkel desborda feminitat

Maleni destaca pel seu estil brillant i florejat de triomfadora ministra del sud

Angela Merkel va sorprendre tothom dissabte al vespre en anar a l’òpera d’Oslo amb un escot més propi d’un anunci de Wonderbra –d’aquells de mira’m als ulls, he dit als ulls!– o de la sèrie Sin tetas no hay paraíso que del que és ella, tota una primera ministra alemanya conservadora. ¿Vol emular Sophia Loren ara que triomfen les dones madures? De fet, no hi ha cap norma que impedeixi mostrar pitrera a una política poderosa, però... Quantes coneixem que s’hi atreveixin?

La campanya presidencial nord-americana ens bombardeja contínuament amb imatges d’una Hillary Clinton disposada a fer el que sigui per guanyar Obama. I com es vesteix? De rigorosa i avorrida jaqueta i pantaló. L’única nota de color que es permet és precisament això, el canvi de color. Quan era primera dama, hi havia més variacions, fins i tot de pentinat. Però si es vol el poder, sembla que s’ha de combregar amb les rodes de molí de l’androgínia. El mateix look que durant anys s’ha associat a la secretària eficient o a l’executiva agressiva. També ho han fet Ségolène Royal, Condoleeza Rice, i no parlem de Mrs. Thatcher!

Ja és trist que una dona hagi d’amagar la seva personalitat darrere un uniforme per evitar que se la vegi més a ella que al que representa. Carmen Alborch no oblidarà mai els xiulets que va aixecar la seva llarga cabellera vermella el primer cop que va ser ministra d’un Congrés encara molt gris. Però no per això ha renunciat mai als seus vestits d’Issey Miyake ni als llavis vermells, ni Cristina Fernández de Kirchner al seu gust per les flors, les marques i l’excés de maquillatge.

També és cert que, si la dona amb càrrec no té el chic inoculat via ADN, o senzillament no li agrada arreglar-se, ho té més difícil que un home. Resulta sexista, però és evident que elles tenen més possibilitats de tria que ells, i que a les tertúlies sempre es comenten els talons i mai les corbates. Ahir es va notar que les noves ministres de Zapatero ho saben i que van pensar com havien d’anar al seu bateig de flaixos.

Maleni Álvarez va optar per un disseny molt festiu, deixant clar que és la dona que no cau mai –“antes partía que doblá”– i molt del sud, amb flors brillants a la faldilla, com a bona noia Chaves. Un estil molt diferent del de l’altra andalusa, Bibiana Aído, que exercia de jove del grup, amb un abric negre fora de la línia sastre habitual. Això sí, la seva meleneta apareixia perfectament planxada.

La vicepresidenta va recórrer a una de les seves habituals americanes morades, algunes de factura catalana coincidint en color amb Garmendia, la basca del grup, que es va anar a canviar per fer la foto amb el president. Molt semblant, Salgado va optar per un sastre rosa fúcsia a joc amb les sabates. Un color de moda, però amb tall clàssic, com el del vestit jaqueta negre d’Espinosa. Negra també anava Cabrera, però amb pantalons, una peça que van triar 5 de les 9 dames. Chacón també ho va fer, però no va aconseguir gaire modernitat en el seu look. Segurament no ho pretenia, donat el ministeri que li ha tocat.

En general, molta discreció, que és una aposta segura per ser Loren-Merkel. La diversió ja arribarà quan toqui sortir al Vogue.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.