Michelle no vol parlar de moda
People
Després del rebombori que va provocar el disseny de dos colors del cubanoamericà Narciso Rodríguez que Michelle Obama va lluir la nit en què el seu marit va ser proclamat president electe, dilluns, en la visita de la parella a la Casa Blanca, va decidir tornar al seu estil monocolor i de línies més sobries (malgrat que sempre amb tonalitats potents) per no espantar més el personal.
La que ha de ser primera dama, llicenciada per Princeton i Harvard, no sembla sentir-se gaire còmoda amb això de ser objecte dels crítics de moda, com ho prova el fet que, a la Casa Blanca, mentre Laura Bush informava que anava vestida de Carolina Herrera -una de les seves preferides, amb Oscar de la Renta, tots dos refinats i hispans-, ella preferia no dir res sobre el disseny de crepè de seda vermell de la seva modista de capçalera, Maria Pinto, que curiosament pensava que lluiria aquesta peça, que costa uns 500 euros, la nit electoral.
El que no és fàcil d'entendre és per què, enmig de tanta discreció, el 4-N es va decidir per un disseny llampant i difícil, que a sobre va allargar i modificar, i que va complementar amb una rebequeta, de manera que va aconseguir que els més crítics diguessin que anava disfressada de Halloween. Curiosa elecció d'una dona que assegura que no té estilista -malgrat que a ningú se li escapa que l'aconsella Pinto, també dissenyadora d'Oprah Winfrey- i que aposta per "poca roba i molt funcional". Potser volia dir que no pensa renunciar a la seva forta personalitat, encara que hagi assegurat que no vol ser una nova Hillary, i potser també que el seu armari no és el de Jackie Kennedy, encara que molts ja augurin l'arribada d'una nova reina de Camelot. De fet, fins i tot quan va més extravagant, tria Rodríguez, el mateix que va fer el vestit de núvia de Carolyn Bessette-Kennedy!
Malgrat la gosadia, Michelle va tornar a la calma dilluns, en presentar-se a la cita amb els Bush amb un vestit de la línia estilitzada, depurada i sòbria a què ens tenia acostumats. Això sí, en una de les tonalitats fortes que millor li queden. Aquest estil sí que recorda l'elegància que va imposar la dona de JFK, tot i que Michelle fa gairebé metre vuitanta, té una figura molt més rotunda que la dolça Jackie i aposta per la moda local enfront del glamur francès.
A Obama li agrada Rodríguez, que durant una temporada va dissenyar per a Loewe i també per a Calvin Klein, i ha estat molt premiat als EUA malgrat les dificultats econòmiques que ha viscut la seva marca. La nova primera dama també porta dissenys d'avantguardistes com Isabel Toledo i Thakoon amb peces de firmes com Gap i J. Crew perquè, com li va dir a Jay Leno quan comentaven el pressupost de Sarah Palin en modelets: "No m'agrada gastar massa en roba". Fins ara, comprava ella mateixa la roba de tota la família malgrat que amb els mesos s'ha deixat aconsellar i ha feminitzat els seus vestits, amb gran èxit popular. El blanc i negre florejat amb què va aparèixer en un xou matinal televisiu es va esgotar en un no res.
Per si de cas, People ja l'ha col·locat entre les deu dones més ben vestides, però la nova inquilina de la Casa Blanca encara ha de definir més un estil en el qual Pinto pot ser el que Galliano és per a Bruni i Elena Benarroch per a Sonsoles Espinosa. La dissenyadora de Chicago defineix la seva clienta així: "És moderna, jove, refrescant i es troba a gust en la seva pell".
