Un 'tresor' per a Nicoletta

La polèmica per l’herència de Luciano Pavarotti no ha fet més que començar. Quan tothom esperava que l’últim testament silenciés totes les especulacions que s’han fet aquests dies, la seva publicació no ha fet més que tirar més llenya al foc.

Els advocats de les tres filles grans del tenor encara no s’ho creuen i les insinuacions que existeix una mà negra són cada dia menys subtils. El darrer testament del tenor, firmat el 29 de juliol i fet públic dilluns, diu: “Deixo a la meva dona Nicoletta tots els béns materials i immaterials de la meva propietat ubicats als Estats Units”. I no són pocs diners.

L’anterior testament, datat el 13 de juny, havia satisfet totes les parts. Deia que –tal com fixa la llei– el 50% dels seus béns eren per a les filles nascudes del seu primer matrimoni, Lorenza, Cristina, Giuliana, i per a Alice, la nena que va tenir amb la segona dona, Nicoletta Mantovani. L’altre 25% és per llei per a Mantovani, i l’últim 25% també l’hi va cedir voluntàriament.

Fins aquí tots contents. Ara, però, el nou testament diu que en aquella repartició no estaven incloses les propietats dels Estats Units, que són totes per a Nicoletta. La viuda les haurà de gestionar a través d’un trust (figura jurídica anglosaxona que regula els drets de successió). La notícia ha canviat la cara de les filles, fins ara sempre conciliadores. Tot i que algunes fonts parlen de 200 milions d’euros, el més realista és pensar que l’herència de Pavarotti és de 40 milions, de manera que el tresor americà (que sumaria 15 milions, amb un apartament a Manhattan inclòs) suposa gairebé la meitat del total.

Amb el nou gir que prenen les coses, ara sembla que només Nicoletta està contenta. Els advocats de les tres filles estan estudiant mesures legals i la premsa italiana ja ha fet noves especulacions: el Corriere della Sera deia ahir que aquesta figura legal que ha de gestionar els béns nord-americans encara no s’havia creat el dia en què Pavarotti va firmar l’últim testament.

Segons especula el rotatiu, el va escriure la dona i li va demanar al tenor que el signés “mentre era al llit, pocs dies abans de morir”. El comentari abona la tesi que tant se sent aquests dies, que les relacions de la parella no eren tan dolces com el món es pensava.