Tarragona i Girona posen condicions a la fusió de caixes

La més que probable fusió entre les caixes de Tarragona i Girona, a la qual se sumaria també la tercera entitat de fundació pública Caixa Catalunya, provoca recels entre les institucions socials, culturals i econòmiques de les ciutats protagonistes. El món local gironí i tarragoní admeten que el procés de concentració és inevitable, però deixen clar que no es pot fer a qualsevol preu.

Les tres caixes podrien anunciar la seva integració després de l’estiu. Hi ha, però, altres opcions. Els impulsors de la primera fusió catalana de caixes –de Sabadell, Terrassa i Manlleu– han deixat la porta oberta del seu projecte a les caixes de Tarragona i Girona. En tot cas, el que és clar és que hi haurà moviments ben aviat. Sindicats, institucions i empresaris del territori ja han començat a prendre partit i fixar prioritats.
El que més inquietud genera és l’impacte que poden tenir aquests moviments en la vinculació de les caixes en el seu territori d’origen. A Tarragona, els que han pres una posició més contundent han estat les patronals Cepta i Pimec, que oficialment han adoptat una posició contrària a la fusió.

“Seria molt negatiu que primessin les raons localistes de caràcter polític a l’hora de dissenyar un mapa de fusions”, assegura Antoni Belmonte, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (Cepta). Per Joaquim Sendra, president de Pimec a Tarragona, la concentració és un fre a la competitivitat i endurirà les condicions dels crèdits als empresaris.

Més prudent es mostra Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona. Abelló no descarta la fusió, però demana que si s’acaba fent, això no impliqui allunyar de Tarragona la presa de decisions sobre la concessió de crèdits. “Tarragona no es pot permetre perdre una institució amb vocació territorial”, afirma.

Fonts pròximes a la negociació asseguren que l’assemblea de la futura entitat garantirà a les diputacions de Girona i Tarragona una representació proporcionalment superior al pes que els correspondria i que, almenys els primers anys, continuaran funcionant les obres socials de forma independent.

Divisió sindical
Un altre front obert són els treballadors, que també tenen representació a l’assemblea. Jordi Salvador, secretari general d’UGT, no veu amb bons ulls la fusió. “El mercat no porta necessàriament a una fusió, volem mantenir la presa de decisions aquí”, assegura. Tampoc ho veu clar CCOO, que està preocupat per la retallada de llocs de treball. “Hi ha moltes oficines de dos empleats i aquí no sobra ningú”, explica Josep Magriñà, delegat de serveis financers de CCOO.

Per contra, el Sindicat d’Estalvi de Catalunya (SEC), que és majoritari al comitè d’empresa de Caixa Tarragona, no veu malament l’operació. “És una oportunitat per seguir sent competitius”, afirma el president del comitè, Gaietà Jové. Segons el SEC, la xarxa comercial de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Girona “no se solapa”, i en cas que calgui reduir la plantilla hi ha uns 1.300 treballadors entre les tres entitats que podrien prejubilar-se.

A nivell de partits, CiU, que governa la Diputació de Tarragona (fundadora de l’entitat), no fa mala cara a la fusió. Això sí, el convergent Quim Nin vol garanties que Caixa Tarragona prendrà la decisió sense “ingerències polítiques” i que la demarcació no perdrà pes ni poder de decisió sobre l’obra social. El PSC ho veu del tot viable.

Pel que fa a les entitats més representatives dels àmbits polític, social i econòmic de les comarques gironines, es mostren dividides davant de la possible operació. La principal patronal, la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), s’hi ha mostrat contrària perquè trauria “operativitat” a la caixa gironina. “Actualment l’entitat ja és modèlica en el tractament de recursos, l’obra social i els resultats econòmics”, assegura el president de la FOEG, Jordi Comas.

Una oposició que també comparteix l’altra patronal de la província, la Pimec, però amb matisos. Segons el seu president a Girona, Iñaki Frade, si no hi estan obligades pel Banc d’Espanya el més encertat és que Caixa Girona es mantingui independent perquè “ser més gran no vol dir necessàriament ser més eficient”. El portaveu de Pimec afegeix que en cas d’aliança s’han de garantir les condicions de finançament que actualment tenen part de les pimes amb les tres caixes. “N’hi ha moltes que tenen repartits els seus crèdits entre dues o les tres entitats bancàries”, alerta Frade.

El sindicat UGT tampoc vol sentir parlar de la paraula fusió. La seva secretària general a les comarques gironines, Dolors Bassa, afirma que provocaria una reducció de la plantilla i de les obres socials.
L’altra cara de la moneda la protagonitza la Universitat de Girona, que no veu malament l’aliança perquè l’entitat bancària aconseguiria arrelar-se “en un marc més ample que el gironí: el català”. “A la UdG hi ha molts estudiants gironins però també en tenim un gruix important de la resta de demarcacions catalanes i això ens agrada”, exemplifica la seva rectora, Anna Maria Geli.

La Cambra de Comerç de Girona també aprovaria la unió sempre que la caixa gironina mantingui la seva territorialitat i l’obra social. Una opinió que comparteix Càritas, amb qui l’entitat té signats diversos convenis de col·laboració. “S’hauria de preservar la vocació social de les tres entitats i enfortir la seva presència a la demarcació”, concreta el secretari general de Càritas Diocesana a Girona, Salvador Maneu.

El polític és l’àmbit més reticent a inclinar-se per una opció o una altra. El subdelegat del govern central, Francesc Francisco-Busquets, assegura que ha de ser el consell d’administració de Caixa Girona qui valori si és o no viable la fusió perquè és el que té tota la informació. Tot i així, el portaveu del govern central a Girona alerta que s’ha d’intentar que “les comarques gironines no en surtin perjudicades”. Una opinió molt similar té l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, que demana prudència i que si es tira endavant l’aliança es “mantingui la identificació territorial”. Per la seva banda, el delegat de la Generalitat, Jordi Martinoy, afirma que tot depèn del tipus de fusió. “Si serveix perquè Caixa Girona tingui encara més actius i incorpori criteris de decisió i d’inversió territorials, hi podria estar a favor”, afirma.