El teatrí del món, al bordell

Tots els estaments estan representats al bordell on Ramon Vinyes decideix situar l'obra Ball de titelles. La va publicar el 1936 i alguns dels seus personatges ja aventuraven un “possible exèrcit insurrecte, que la gent no s'ho espera però que pot fer molt de mal”. La farsa, dirigida per Ramon Simó, pretén que la dramatúrgia catalana aspiri a una certa normalitat cultural de país. Vinyes, el sabio catalán de Gabriel García Márquez a Cien años de soledad, entra al TNC amb moltes dificultats, per culpa de les retallades: el repartiment el formen dinou actors i dos acròbates, que s'estaran a la Petita des de dijous i fins al 20 de gener. Simó vincula l'univers de Vinyes amb el de Fellini, García Márquez, Brecht i Tim Burton. En un bordell fosc, personatges amb molt de contrast. Sergi Belbel, el director artístic del TNC, erigeix Vinyes en el Valle-Inclán català.

Ball de titelles succeeix una nit de Nadal en un bordell. Hi té cita tothom. De sobte, entra un noi amb ales al bordell ferit de bala. Les esquerres i les dretes voldran que els ajudi a legitimar la seva ideologia. També els altres estaments de poder com ara el notari i l'Església. A fora, al carrer, el poble voldrà saber què se n'ha fet, d'aquest personatge. En l'obra, tothom assumeix aquell ésser amb normalitat: és realisme màgic. Vinyes fa un cant a la llibertat, a l'humanisme, a la bondat i a la intel·ligència, segons celebra Simó. El jove (Nao Albet), a mesura que avança l'obra, haurà d'anar retallant els seus somnis de construir una societat ideal i comprendrà que el treball per transformar la societat és molt més lent i difícil, començant pel fet que els mateixos homes cauen en les temptacions de la comoditat, per exemple.

Vinyes va anar radicalitzant el seu teatre a mesura que s'enemistava amb els empresaris teatrals de l'època, que només valoraven les obres pel seu èxit comercial. La seva crítica puja a una denúncia del món burgès, enfortit encara més pels corrents del teatre d'orientació, dels anys treta a Europa. Vinyes vol transformar el teatre més popular i incorporar-hi el teatre d'idees, personatges que exposen punts de vista antagònics perquè el públic, a més d'entretenir-se, assisteixi a un debat ideològic. L'autor experimenta i busca un text coral amb un gran desplegament d'actors en escena durant bona part de l'obra, de prop de dues hores de durada. Les referències professionals d'aquest espectacle, que és molt conegut en els ambients intel·lectuals (el reivindiquen des de la Barranquilla colombiana, on es va refugiar tres vegades), són gairebé inexistents. El 1978 se'n va fer una versió a la seva Berga natal. Simó recorda que, el 1983, el director Pep Anton Codina en va fer una versió a l'Hospitalet de Llobregat.

La voluntat de divulgar l'obra de Vinyes (Berga, 1882 - Barcelona, 1952) és constant per al seu poble natal i en estudiosos com ara Jordi Lladó. Ell, segons Simó, considera que Ball de titelles és una denúncia a la demagògia. Pel director, aquest retrat sense compassió a la Catalunya republicana avui ressona molt proper. Avui (20 h) es projecta el documental Elegía del Trópico. Vida de Ramon Vinyes a la Filmoteca de Catalunya per ajudar a descobrir l'autor.