Les vacances del mediador que es va sentir traït
El cap de Comunicació i Protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant, ha tingut un paper clau en el desenllaç del conflicte després de desafiar públicament el president de la corporació
La renúncia temporal de Torramadé ha coincidit amb les vacances d'una persona que ha tingut un paper clau en aquest desenllaç, Josep Maria Amargant, cap de Comunicació i Protocol de la Diputació. Amargant inicialment havia decidit que començaria a treballar ahir, però al final es va reincorporar a la feina divendres passat i després va afegir tres dies més de festa, a compte dels dies de lliure disposició als quals té dret com a funcionari de la casa, per valorar la situació amb més calma.
Sense cara a cara
Després de la polèmica carta que Amargant va fer pública el 3 de desembre passat (en la qual acusava el president de la Diputació d'haver-lo utilitzat i traït, i donava detalls del suposat escàndol sexual), el retrobament laboral entre tots dos havia provocat molta expectació. Divendres no van coincidir i ara, quan Amargant torni al seu despatx dijous vinent, Torramadé ja no serà a la casa.
El cap de Protocol ha expressat al seu cercle més proper la intenció de tornar al segon terme que sempre ha caracteritzat la seva feina des que va entrar a la Diputació, l'any 1987. D'aleshores ençà, ha vist com passaven sis presidents diferents, però ell sempre ha continuat al seu lloc. De moment, ha guanyat la pugna que mantenia amb Torramadé, però li tocarà gestionar un clima molt enterbolit tenint en compte, a més, que es tracta d'una sortida només de caràcter temporal. Amargant havia avisat que, un cop perduda la relació personal amb el president arran del procés de les denúncies que aquest s'ha intercanviat amb Minerva Amador, ja res no podria ser igual. I sobretot havia deixat clara la seva incomoditat per la possibilitat que Torramadé intentés continuar en el càrrec com si no hagués passat res. Alhora, havia manifestat també la disposició a continuar portant l'agenda institucional de la Diputació sense necessitat de despatxar directament amb ell, com de fet ja passava sovint. Els últims dies, però, totes dues parts havien buscat ponts de diàleg a través de terceres persones per intentar rebaixar la tensió. Amargant té la plaça de funcionari perquè va guanyar les oposicions i, a més, la seva condició de president de la junta de personal de la Diputació el blinda des del punt de vista laboral. En la seva carta recordava, precisament, que havia fet de mitjancer amb Amador per encàrrec directe de Torramadé però aclaria que no ho havia fet en qualitat de funcionari de la Diputació sinó de manera personal perquè pensava que calia ajudar un amic en dificultats.
Nervis a les cúpules
Després de veure el contingut d'aquella carta, les cúpules d'Unió Democràtica i de Convergència Democràtica es van posar les mans al cap. Fins a aquell moment s'havia optat per deixar que Torramadé conservés tots els càrrecs amb el convenciment que seria capaç de suportar l'escàndol fins que el jutge es pronunciés sobre el cas.
La situació, però, s'havia anat fent insostenible a partir del degoteig de comunicats d'altres formacions polítiques. El PSC va demanar directament una comissió d'investigació i ERC hi va afegir la petició que s'aclarís d'on havien de sortir els 50.000 euros que en teoria havien de servir perquè Amador finalitzés la seva relació laboral amb la Diputació i s'oblidés del tema. Per la seva banda, UDC s'havia limitat a obrir un expedient informatiu que segueix el seu curs però que de mica en mica va quedant sobrepassat pels esdeveniments.
Els últims dies havia augmentat la pressió sobre Torramadé perquè fes algun pas que permetés calmar la situació, tot i que ell mateix assegura que mai ha pensat a dimitir i que mai ningú li ha demanat que ho fes. L'última manifestació pública al voltant de l'afer va fer-la el 4 de desembre per respondre a la carta d'Amargant. “No permetré –deia– que un funcionari em desacrediti”, i anunciava accions legals en contra del cap de Protocol que de moment no s'han concretat.
