El Suprem sentencia contra la censura de TV3 al País Valencià
Anul·la l'ordre de la Generalitat Valenciana que obligava a tancar els repetidors, propietat d'ACPV
Deixa sense efecte la multa de 300.000 euros imposada a l'entitat reemissora
El Tribunal Suprem ha admés a tràmit el recurs de cassació d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) contra les resolucions de la Generalitat Valenciana que obligaven a tancar els repetidors de TV3 al territori valencià. A més, el Tribunal deixa sense efecte la multa de 300.000 euros imposada pel govern de Francisco Camps a l'entitat dirigida aleshores per Eliseu Climent.
La decisió del Suprem invalida la sentència de desembre de 2008 del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que considerava que la Generalitat sí era competent per a imposar la sanció i ordenar el cessament de les emissions. Ara, però, el Suprem dóna la raó a ACPV i sentencia que el Consell no és competent per a decidir si es pot veure TV3 al País Valencià, que és l'Estat qui té la competència. “La utilització indeguda del domini públic radioelèctric que en els referits casos es poguera produir correspon, al nostre entendre, a l'Estat”, recull la sentència.
El Suprem, a més assegura, que el senyal de TV3 no provenia d'un “emissor clandestí”, sinó de la televisió autonòmica catalana, “un operador que disposava tant de preceptiva llicència per a emetre com de la concessió de les necessàries freqüències de l'espectre corresponent”. La sentència del Tribunal Suprem considera que la difusió de les emissions televisives més enllà dels límits territorials de Catalunya “era i és sens dubte lícita”.
Segons l'alt tribunal, no s'ha posat en dubte que els receptors podien i poden captar “lícitament” les emissions de la televisió pública catalana difoses a través dels satèl·lits o xarxes de cables sense que la Generalitat Valenciana ostente competències “de control i sanció”. Segons la sentència, la peculiaritat rau en el supòsit que es tracta d'emissions televisives difoses”lícitament” dins l'àmbit territorial per un operador públic que eren “reemeses” per una associació demandant a través de les ones terrestres a un àmbit veí. “L'associació sancionada no assumia les funcions pròpies d'un operador audiovisual sinó la d'un mer retransmissor”, afegeix.
Davant d'això, l'alt tribunal considera que no ha quedat demostrat que la utilització de les freqüències utilitzades per a la reemisió es fes a costa de les assignades a les televisions valencianes.
El Tribunal Suprem estima que l'emissió de programes de les televisió pública catalana a zones del País Valencià no constituïa una emissió sense llicència que pogués ser sancionable sinó que es tracta de la prestació de servei públic “en règim de gestió indirecte” i, per tant, a una possible infracció de les normes reguladores tècniques, el control de les quals correspon a l'Estat.L'anterior conclusió, especifica la sentència, no implica que declare la licitud d'Acció Cultural del País Valencià sinó que fa referència a la falta de competència de l'administració autonòmica a l'hora de sancionar.
ACPV ha convocat una roda de premsa a les 18.30 h. per valorar la sentència. El seu portaveu, Toni Gisbert, sols ha volgut comentar que la notícia “és més que bona”.
