“Cal un fons per finançar només les cooperatives”

Miquel Miró és al capdavant de la Fundació Seira, de la Xarxa Financoop, des d'on es presta suport financer als projectes cooperatius.

Com funciona la xarxa Financoop?

En aquest moment, la xarxa és una plataforma, en què tenim com a objectiu millorar l'accés al capital i als serveis financers de les empreses de l'economia social. Un exemple: quan el govern anuncia l'ajornament dels pagaments de les factures, des de FinanCoop dissenyem un mecanisme perquè les empreses de l'economia social puguin descomptar les factures ajornades del govern. Posem a disposició d'aquestes empreses diversos productes perquè puguin descomptar les factures. Un altre eix de treball és la millora de la cultura financera de les empreses, amb la preparació de cursos específics, d'autodiagnosi financera; contractes de subministraments o mitjans de pagament i cobrament...

Quines són necessitats més urgents?

En aquests moments, la necessitat més urgent de les cooperatives és, pel que fa al finançament a llarg termini, la capitalització. Per a moltes cooperatives és necessari que els socis amplifiquin el seu compromís amb l'empresa mitjançant aportacions noves de capital, que han d'ajudar a refinançar el passiu, ja que en alguns casos tenen un nivell d'endeutament per damunt del que es considera recomanable.

La concessió de crèdits s'endureix. Com ho contraresta la xarxa?

Hem posat en marxa instruments propis per finançar cooperatives joves, com Acció Solidària contra l'Atur, una fundació que des de l'any 1981 concedeix microcrèdits. Fins ara treballava molt amb aturats de llarga durada, gent que quedava exclosa del sistema financer fins i tot en els anys de bonança, i ara Fundació Seira dota de recursos Acció Solidària contra l'Atur, que fa l'anàlisi amb l'administració de préstecs per a joves cooperatives. Gràcies a aquest fons, una jove cooperativa, de menys de cinc anys, pot accedir a préstecs de fins a 20.000 euros, sense interessos. També, si una cooperativa es fa sòcia de Coop57, pot accedir a préstecs per finançar obres d'adequació del local o el fons de maniobra.

I també heu recorregut al capital risc.

Hem constituït recentment una altra societat, de capital risc, Grup d'Inversors Cooperatius, amb inversors privats, per invertir en cooperatives. Poden ser cooperatives joves que tinguin un bon projecte o altres que tinguin un projecte de creixement. Els ajudem a través de préstecs participatius o de l'adquisició de títols participatius que emet la mateixa cooperativa. Amb un fons constituït d'1,2 milions d'euros, cobrim inversions de 10.000 a 150.000 euros. En aquests moments, tenim en estudi dotze projectes cooperatius.

En les peticions de finançament, hi ha algun perfil que predomini?

Hi ha molta diversificació, però és cert que es continuen creant empreses en tot el gran sector de la sostenibilitat, en segments com les renovables, que ara, després de davallar per la supressió de les primes, revifen amb els projectes d'autoconsum. També hi ha perspectives en l'estalvi energètic i en tot allò que fa referència a la producció i distribució agroecològica. També es creen cooperatives en l'àmbit de serveis a les persones. Tot i que l'administració s'està aprimant quant als serveis en els àmbits socials, les iniciatives a nivell local van augmentant, per intentar cobrir aquestes necessitats. També cal fer esment de serveis a les empreses. Molta gent que es troba en situació d'atur i no té oportunitats de reincorporar-se al mercat laboral, decideix ajuntar-se i muntar una consultoria.

Què mancaria, en el nostre sistema financer, per adaptar-nos a les necessitats de les cooperatives?

Si observem l'experiència d'altres països, veurem com les cooperatives poden disposar d'eines com préstecs a quinze anys amb molt de temps de carència o fons comuns destinats per finançar expressament el cooperativisme. Això és el ens mancaria en el nostre sistema financer. La idea no és substituir les entitats financeres convencionals, però sí que és necessari que hi hagi algú que sigui el primer que confiï en la cooperativa, que així pot palanquejar-se i captar altres fons.

El món cooperatiu català està adequadament dimensionat, és gran, és petit?

En nombre de cooperatives és important, amb unes 5.000, però la majoria són molt petites. En l'àmbit de les cooperatives de treball, que són 3.000 a tot Catalunya, d'aquestes 2.500 són microempreses.

Tenim un gran nombre de cooperatives, però amb un pes en el PIB relativament baix. Al País Basc, les cooperatives, en tenir més dimensió, suposen un 6% del PIB, i n'hi ha moltes menys, entre 300 i 400. Hi ha una certa dificultat per cedir sobirania a Catalunya, i molt sovint per créixer t'has d'aliar, cosa que vol dir haver de cedir parcel·les de sobirania. Ara seria el moment de posar en marxa solucions del tipus mutualista entre cooperatives, per les cooperatives que no tenen recursos per escometre projectes d'internacionalització.