“La crisi ha fet veure la força del turisme i ara es valora més”

Respon al fet que estem oferint un producte de més qualitat i ens estem adreçant a un públic d'un poder adquisitiu més alt. Però també, al fet que ens arriben visitants d'uns mercats emissors amb un nivell de despesa elevat com per exemple els russos o els nord-americans que vénen a fer creuers.

Sí i aquesta és l'aposta: diversificar la procedència del turisme que ens arriba. La virtut de la internacionalització és que quan un mercat falla, els altres compensen. Ara, per exemple, estem fallant amb el mercat domèstic per la contenció en la demanda, però ens salva el fet que tenim una campanya de promoció en molts mercats que són els que ens estan fent aguantar el cop i, fins i tot, pujar.

Una de les prioritats de la direcció de Turisme és posicionar el turisme interior, que té una oferta molt desconeguda. Per això, el primer que estem fent és crear producte; no es tracta de vendre activitats ni marca turística sinó experiències que, al capdavall, és el que busca el turista. Recentment s'ha fet una presentació a Barcelona d'un total de 250 experiències, i ara es tracta que els catalans en gaudeixin i les comparteixin. A partir d'aquest moment ja estem treballant sobre com cal posicionar aquesta oferta d'interior en els mercats internacionals segons l'estratègia que marca el nou pla de màrqueting.

El pla de màrqueting –que és el primer que té Catalunya- defineix les accions de promoció de Catalunya i tindrà un paraigua més ampli que és el pla estratègic: un full de ruta per al sector fins al 2016.

Ara ho fa a l'Agència Catalana de Turisme (ACT) que és l'ens dedicat a la promoció. I també formarà part de la Taula de Turisme, que s'ha aprovat però encara no s'ha constituït formalment. La Taula de Turisme treballarà en la consecució del pla estratègic i la seva adaptació a les necessitats de cada moment –serà un pla viu- en aspectes com per exemple la formació, la innovació, la qualitat o la creació de producte.

Els objectius del pla són globals. Per exemple, volem posicionar el turisme com un dels sectors importants de l'economia i que sigui reconegut per la societat.

Ara sí. Amb la crisi han caigut sectors com l'immobiliari o el financer, mentre que el turisme s'ha mantingut i creix. Això és perquè és sòlid i això no s'improvisa d'un dia per l'altre. Per això, el reconeixement social i econòmic ha augmentat.

L'impost s'ha posat en marxa sense cap conflicte quant al pagament, però el que m'interessa és que el turisme pugui visualitzar que tot el que es recapta redunda en el mateix sector i això serà a mitjan o llarg termini. Cal pensar que és el primer impost de la història en què el sector privat forma part de la comissió que decidirà on van a parar els diners.

L'administració està fent un esforç per mantenir uns equipaments per la seva incidència en el territori, ja que són uns elements dinamitzadors de les comarques de muntanya. Però això no ha de ser excusa perquè treballem per la seva rendibilitat. Ara s'ha de crear producte diferenciat i el forfait conjunt va en aquest sentit.

El problema dels apartaments turístics reclama una voluntat global. La feina que ha fet aquesta direcció en un any ha estat titànica. Hem posat les eines perquè es regularitzin, però hi ha d'haver voluntat de regularitzar-se. I els municipis no han de posar pals a la roda posant-hi taxes per donar-se d'alta. Cal facilitar la regularització i no aprofitar per augmentar els ingressos.

Molt. Al capdavall la categorització ha estat una auditoria. Les 500 cases que hi han participat estan aportant transparència al consumidor. L'important no és tenir una, dues o tres espigues sinó la seguretat que dóna al client sobre el que està contractant.

A nosaltres el que ens interessa és que Vueling segueixi fent el que fa: portar cada cop més passatgers a Barcelona i augmentar el nombre de rutes. No veig per què no ha de ser així si ha demostrat que és una fórmula d'èxit.