prehistòria
La molar de Serinyà és la resta humana més antiga
Es confirma l'antiguitat d'uns 215.000 anys de la dent d'un nen neandertal trobada fa 40 anys a la cova de Mollet
Els resultats de la investigació s'han presentat al ‘Journal of Human Evolution'
Va ser el 1972 quan Josep M. Corominas va descobrir a l'estrat inferior de la cova de Mollet una molar humana arcaica. No ha estat, però, fins quaranta anys després, arran de les excavacions recents (del 2001 al 2011), que s'ha pogut datar amb exactitud i determinar amb més precisió els continguts paleontològics i arqueològics de l'anomenat estrat 5, situat a un metre sota terra. És així com els resultats confirmarien que la molar superior dreta provinent d'un individu infantil que podria correspondre a un neandertal, es tracta de la resta humana més antiga que s'ha trobat fins ara a Catalunya, concretament de fa 215.000 anys.
La resta de troballes d'aquesta cova de Serinyà, majoritàriament de grans mamífers (cérvols, daines, rinoceronts...), permeten creure als investigadors que es tractaven de preses que les hienes van portar fins a aquest cau, l'estrat 5 del qual no conté proves que demostrin una ocupació humana i, per tant, la dent humana podria pertànyer a una altra víctima d'aquests animals carnívors.
Segons explica el prehistoriador de la UdG i codirector del jaciment, Julià Maroto, “la datació s'havia fet per mètodes indirectes, però ara s'ha pogut assegurar amb la datació numèrica, radiomètrica i amb anàlisis de petits rosegadors que ho verifiquen i que, per tant, està ben acotat”. Els resultats de la investigació s'han presentat a la revista Journal of Human Evolution, la més prestigiosa de les especialitzades en l'evolució humana.
15 anys del Parc
La presentació dels resultats d'aquestes investigacions i de les darreres campanyes d'excavacions arqueològiques que s'han dut a terme al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà va tenir lloc ahir amb motiu de la commemoració del 15è aniversari de l'obertura al públic de l'equipament, declarat com a bé cultural d'interès nacional (BCIN) l'any 2009. Des de llavors, hi han passat 250.000 visitants, una quantitat “important”, segons paraules del president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Jordi Xargay, que ha reconegut la “bona feina” que s'ha fet pel que fa a la conservació, investigació i difusió del jaciment. Per la seva banda, l'alcalde de Serinyà, Josep Antoni Ramon, també va recordar que recentment s'ha inaugurat una exposició al municipi en què es recullen els 150 anys d'història de les diverses excavacions.
A banda de remarcar que els treballs a la cova de l'Arbreda, dirigits per Narcís Soler, continuen donant els seus fruits (fins ara s'hi han trobat quatre dents humanes), destaca com a novetat el fet que entre el 17 de setembre i el 5 d'octubre d'enguany s'han portat a terme la primera campanya d'excavacions arqueològiques al cau del Roure, en el marc d'un projecte conjunt de la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Es tracta d'un lloc d'enterrament múltiple per les restes humanes localitzades i datades al voltant dels 4.000 anys.