A la caça del turista despistat

Experts i organitzats

Segons els Mossos, la majoria de carteristes són d'origen romanès i estan molt ben organitzats. Acostumen a actuar en grups d'homes i dones per despistar més les víctimes. Vigilen i controlen quan un turista deixa la bossa descuidada sobre un banc mentre fa una foto o quan porta la motxilla penjada a l'esquena o una cartera a mig sortir de la butxaca. «Els turistes visiten Barcelona molt confiats i els lladres sempre estan atents als més febles», assenyala el sotsinspector Fernández. Alguns dels carteristes del parc Güell utilitzen altres enginys per assaltar els turistes: un dels lladregots els mostra un mapa, mentre l'altre aprofita per robar-li la cartera de la butxaca o la bossa. O bé fan servir el mètode de la taca: l'un evoca un líquid sobre un turista, l'altre s'ofereix a netejar-li la taca amb un mocador i un tercer aprofita la confusió del moment per robar la víctima.

Disfressats de turista

Tot i que els Mossos que formen part del dispositiu de seguretat del parc Güell ja coneixen els seus mètodes, enxampar els carteristes és complicat, explica el caporal Toni Oriola, cap del dispositiu de seguretat del parc Güell. «Cada vegada es camuflen més entre els turistes. Vesteixen com ells i fins i tot porten samarretes i gorres de recanvi per canviar-se de roba quan acaben de cometre un furt, així a la víctima li és més difícil identificar-los enmig de la gent», assenyala el caporal. Els mossos que patrullen diàriament pel parc Güell tenen l'avantatge que tenen la majoria de carteristes identificats. Són reincidents i quan els detecten només cal que els agents de paisà els segueixin fins que els puguin enxampar in fraganti actuant, perquè només d'aquesta manera els Mossos els poden detenir. «Cada setmana enganxem de dos a tres furts in fraganti», explica Oriola. Quan els Mossos ja els han enxampat més d'una vegada robant, els lladres es desplacen cap a altres zones de la ciutat, com ara la Sagrada Família i la Rambla. «A vegades ens trobem que alguns dels carteristes desapareixen del parc Güell durant mig any i passat aquest temps tornen un altre cop a freqüentar el parc», adverteix Oriola.

Cop de mà dels empleats

Els treballadors del parc també són de gran ajuda per garantir la seguretat al recinte. Tant el vigilant del parc, com els jardiners o els empleats de la botiga del parc posen el seu gra de sorra per atrapar els petits delinqüents. «Quan detectem un dels que es dediquen a furtar de seguida avisem els Mossos i els passem la descripció física del lladre perquè l'atrapin. És fonamental que ens coordinem perquè a tots ens interessa que hi hagi seguretat al parc», explica Anna Bernal, la conservadora del parc Güell. «La presència de les patrulles uniformades ja fan dissuadir molts lladres, per això sempre reclamem que hi hagi presència policial durant tot el dia al parc», assenyala Bernal.

Carteres recuperades

A més dels agents que patrullen a peu pel parc, sovint s'afegeixen al dispositiu patrulles amb moto per circular pels camins de la part més alta del recinte. Allà els lladres s'acostumen a amagar després d'haver furtat o és on llancen les carteres i les bosses un cop n'han agafat els diners. Quan els Mossos recuperen una cartera furtada, si conté la documentació de la víctima s'hi posen en contacte per tornar-li la cartera o la bossa, sempre que hagi denunciat el furt a la comissaria. «És molt aconsellable portar a la cartera la targeta de l'hotel on un s'allotja perquè llavors ens és molt fàcil tornar la cartera a la víctima. Si el denunciant ja ha tornat al seu país, ens posem en contacte amb el consolat perquè faci arribar les pertinences a la víctimes», explica el caporal Oriola.

A banda del dispositiu de seguretat que es du a terme cada dia al parc Güell, periòdicament es fan batudes policials específiques en què participen una desena d'agents, tots de paisà, per enxampar el màxim nombre de carteristes.

La reincidència

La reincidència és habitual en aquest tipus de lladres. Si l'objecte o els diners robats tenen un valor inferior a 400 euros, el furt queda com una falta, i si el valor és superior a 400 euros, es considera un delicte i la persona queda detinguda. Com que la majoria dels furts que es produeixen al parc Güell són faltes, ja que poques quantitats sostretes arriben als 400 euros de valor, els Mossos només poden denunciar el cas als jutjats. Després els carteristes són citats a un judici ràpid i no arriben mai a trepitjar la presó. Això fa que els Mossos es trobin a vegades en situacions ben peculiars com ara que enxampin a qui ja havien detingut el dia abans. Un altre dels problemes que planteja el sistema judicial és que molts dels lladregots no tenen un domicili conegut i això fa que després el jutjat no els localitzi per citar-los pel judici. «Ens hem trobat que quan els demanen l'adreça del domicili on viuen molts ens enganyen i ens donen la mateixa adreça de Santa Coloma de Gramenet», explica el caporal Oriola, fet que demostra que els furtadors es coneixen entre ells, que saben molt bé com funciona el sistema judicial i com rifar-se'l. Per aquest motiu, quan els Mossos troben un lladre conegut l'identifiquen per comprovar que no tingui cap ordre de crida i cerca vigent.

Els venedors ambulants

Una altra de les feines policials que es fan al parc és perseguir els venedors ambulants que es col·loquen prop dels accessos del recinte. Cada dia la Guàrdia Urbana comissa ventalls, polseres, collarets i records i sanciona els venedors il·legals. «Col·laborem amb la Guàrdia Urbana per aturar la venda ambulant i alhora ells també ens donen un cop de mà si veuen un carterista sospitós», explica els sotsinspector Xavier Fernández.