Cançó trista de Nadal

En el Portal de Betlem, enguany no hi haurà tanta festa com cada any i s'hi menjaran pocs torrons, el Jesuset estarà molt trist, talment com Josep i Maria, i no cal dir els pastorets i els reis mags. Des del bressol, el bon Jesús veurà la gent sense feina, que gairebé son sis milions; els dependents, els jubilats, els funcionaris, els petits i mitjans empresaris, els desnonats que dormen al carrer... Jesús, que ha acabat de nàixer, ja ho entén tot, per això és qui és i sap que enguany les festes seran molt amargues, per a la majoria del poble, però alça la maneta i beneeix el poble com cada anys, enguany amb molta resignació.

Els pastorets es disculpen perquè no poden portar-li, com cada any, ni panses, ni figues, ni nous, ni olives, ni coques amb mel, per alegrar el Rei del cel... A més a més, els qui han passat per la plaça de Betlem conten que l'han trobada plena de gom a gom, sobre tot de joves indignats, criticant la corrupció d'escrivans, fariseus, saduceus i levites; criticant que el govern únicament ajuda als rics, com l'Epuló, i no ho fa als pobres, que sobreviuen demanant almoina; que la joventut no té més remei que emigrar a l'estranger; que els xicotets menestrals i comerciants no poden suportar més impostos i la falta de crèdits i han de plegar; que moltes famílies han de deixar la casa i dormir al ras; que els dependents no cobren les ajudes, com Elvira Múrcia...

Josep, que els sent, els comprèn perfectament, perquè a ell també li han denegat un crèdit per a comprar un ribot, una plana, unes gúbies i un xerrac nous per a la fusteria. Maria, que acaba de ser mare, tem pel futur que li espera al seu fill i pensa en els seus veïns de Natzaret, que no poden ni pagar-se la llenya per a la calefacció, perquè està caríssima. Jesús, malgrat tot, somriu i beneeix el món, com dient, espereu que em faça gran....

Com la sagrada família no ha pogut pagar una habitació a l'hostal, Maria ha parit en un pessebre, entre un mul i un bou. La sagrada família, però, com són bona gent i resignats hi són feliços, encara que acaben d'assabentar-se que el Papa no està d'acord amb els dos animals que els fan companyia i els donen calor en una nit tan freda: com es calfarà el meu fill Jesuset? Josep, que és bo i humil, pensa que el pinso dels animals, que se l'estalviaran, el podrien repartir entre els més pobres, perquè mengen ni que siga safanòries.

Mentrestant, els escrivans, els fariseus, els levites i sobre tot els saduceus, que controlen el sanedrí amb majoria absoluta, aquesta freda nit, ben atipats i calentets amb les riques túniques i els abrics de pell de cabra lluenta, van al temple de Salomó. Els sacerdots fan una cerimònia amb molt d'estil, salmodiant la Bíblia, mentre Juan Cotino ajuda fent d'escolà; s'hi estan molt calentets i per a quan tornen a casa ja tenen preparat un ressopó a base de coques fines, bon vi de Marsala i uns bons talls de pernil pata negra...

Els reis mags ho tindran més magre, perquè venint de camí, s'assabenten de les retallades del govern. Amb la crisi, doncs, no li portaran a Jesús l'or de les profecies; un poc d'encens, sí, i sobre tot mirra, que està de rebaixes. Per descomptat, per als fills dels pastorets, res de res; sols tindran joguines els fills dels escrivans, dels fariseus, dels saduceus i dels levites del temple, que estan predestinats.

Pel que fa al rei Herodes, com és irresponsable i no ha de donar compte de res, ha ordenat tallar-li el coll a Joan Baptista, considerat com un terrorista, perquè predica que el rei és un dictador i un depravat. I per acabar-ho d'arreglar, un expert en la sagrada escriptura li acaba d'informar que ha nascut un xiquet que serà rei dels jueus i Herodes s'espanta. Tem per la corona, per si un dia marxa de cacera a matar elefants al país de la reina de Saba i ja no el deixen ni tornar i els seus súbdits nomenen un nou rei o es fan republicans. Així que ordena que la policia, la guàrdia civil i els mossos d'esquadra, agafen tots els nens acabats de nàixer a Betlem i els degollen, pobres innocents.

Fugint d'Herodes, Josep agafa Maria i el fill i es refugien a Egipte. Van amb la burreta que hi havia al portal, de la qual Josep no se n'havia desfet, malgrat l'ordre del Vaticà. Ell pensa que el seu fill mana més que el Papa, i que encara que és mansuet, no està fava. A fer el camí els ajuden gent d'Al Fatah i de Hamàs. No van sols per aquells pedregosos i deserts camins, perquè una gran corrua de joves marxen també cap a Egipte, a la recerca de treball. De tant en tant els passen quadrigues amb joves fills dels fariseus, seduceus, escrivans i levites, que marxen als balnearis d'Egipte, o a Gaza, a fer el creuer de moda: Alexandria, Xipre, Antioquia, Trípoli. Paga el papi.

Mentrestant hi ha els zelotes que volen la independència. Són gent jove, considerats terroristes per Roma. Es mouen molt, s'infiltren per tot arreu, fan actes de sabotatge, el governador romà no pot doblegar-los, i quan les legions desfilen, les escridassen: IN-DE-PEN-DÈN-CI-A. Més endavant, alguns zelotes acabaran formant part de la cèl·lula apostòlica que organitzarà aquell Jesuset acabat de nàixer, quina casualitat. Pilatos desespera; per cert, un acudit que trobe graciós: —Per què els apòstols no duien pèls a les cames? Perquè estaven “depilatos” fins els collons!

Jo no felicite els Nadals, per solidaritat.