Sonets... sonats

El Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana defineix l'adjectiu sonat sota dos aspectes: o com a sinònim de famós, és a dir, que es fa notar, o com a sinònim de tocat de l'ala, dit d'altra manera, que no hi és tot. Malgrat i que els dos significats poden fusionar-se –es pot ser famós per estar tocat de l'ala– m'agafo a la primera accepció concreta per referir-me al llibre que acaba de publicar el professor de català, expolític i polifacètic home de cultura i de poble Salvador Sunyer i que es titula Sonets de sotavent.

S'ha publicat dins de la Biblioteca Valvi i l'editor material, Quim Curbet, em suggeria, dies enrere, la possibilitat d'estar present a Salt, el dia 24 de juliol, a la presentació del volum, per ser dels amics d'en Salvador que llegiran cadascun una d'aquestes composicions. Ho lamento. M'hauria fet un goig extraordinari retrobar el meu antic mestre, però ja tinc un compromís de fa molts mesos de presentar a Palafrugell, a la mateixa hora, un llibre d'un altre amic. Després diran que no hi ha activitats culturals! M'hi faig present, doncs, a través d'aquestes ratlles i tot i que ja sé que aquesta Galeria no està pensada per parlar de llibres, deixeu-me fer l'excepció per recomanar les poesies, precises i correctes de mètrica, ritme i rima, d'en Sunyer.

Les vaig llegir gairebé d'una tacada, en un parell de dies, a l'hora d'anar al llit. La quietud de la nit es prestava a meditar el contingut dels versos, sempre profund, sentit, humà, transcendent. Es tracta de poesia autèntica. La meva antiga professora de llatí a la universitat, Mariàngela Vilallonga, en fa un pròleg acurat i exhaustiu. Heus aquí com he trobat dos dilectes expreceptors –un de llatí i un de català– en un mateix volum que me'ls fa presents, si és que ja no els hi tingués sempre, en el cor, pels seus mèrits inoblidables.