¿Cardar en valencià?

Hui, divendres 4 de gener del 2013, fullejant la premsa digital —bé, digital, electrònica, cibernètica o com vulgueu dir-ne de la que es llig en internet— he trobat en el sumari d'El Punt Avui un article de Lliris Picó titulat Cardar en valencià. El títol ha despertat la meua curiositat i l'he obert de seguida i l'he llegit. He d'explicar que jo vaig nàixer l'any 1942 a Alcoi, ciutat a on la indústria tèxtil he tingut durant molts anys —i encara té— una importància notable. A la meua ciutat natal, el verb cardar té dos significats, el literal (passar la carda a determinades fibres tèxtils) i el popular (pegar a algú una sèrie de colps amb la mà, amb un bastó, amb una corretja, etc.). Hi ha una cançoneta popular alcoiana de finals del segle XIX que diu:

Maria la Xirivia,

trencadora de setrills,

sa mare la va cardar

davant de tots els fadrins.

En el meu valencià d'Alcoi heretat per tradició familiar el verb cardar té, doncs, el significat popular de pegar una pallissa, fer blau de llenya, estovar a base de bé, fer de color de gaiato. Com sé que Lliris Picó, l'autora de l'article en qüestió, és alcoiana, he pensat que la cosa aniria de calfar el cul a un xiquet a base de “bateculs” (els puristes, llegiu “baticuls”, amb i, feu el favor) o alguna cosa semblant. Però quan he llegit l'article m'he adonat que el significat que l'autora dóna al verb cardar no és l'alcoià, és “tenir coit” que, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, es diu només a l'Empordà i a Mallorca. Per a expressar la idea de “tindre relacions sexuals” els alcoians hem usat sempre el tradicional “boixar”, el conegudíssim i popularíssim “fer-ho” o el vulgar “fotre”. També s'ha dit molt —en llenguatge d'hòmens, és clar— “mullar el xurro” o “mullar el bescuitet” (bescuitet de llengüeta, s'entén). Em fa l'efecte que aquestes denominacions alcoianes han sigut —i continuen sent— molt conegudes per la immensa majoria de valencians. ¿De veritat que ens cal als valencians usar paraules de l'Empordà per a expressar la idea de “tindre coit”? Clar, que si l'alternativa és emprar el verb castellà “follar” —que en la nostra llengua té un altre significat—, a l'Empordà me'n torne.